Misc 13/09/2013

Protegir la terra cultivable

i
Guillem Frontera
3 min
Protegir la terra cultivable

Una mala collita significava la fam, amb la seva deixa de patiment i de desordres: així va ser durant segles i així continua sent en una part aclaparadora del planeta. Les bones collites eren celebrades amb encens, una discreta abundància garantia l'alimentació de la gent, sempre d'acord amb el rang i les possibilitats reals. Els anys de primor no quedava més remei que importar cereals, que arribaven fins on arribaven, ni una passa més. Però l'eix de la Terra s'ha desplaçat ferm, de l'Edat Mitjana ençà. A Mallorca, ara mateix, la millor collita imaginable no seria suficient, ni de molt, per assaciar els estómacs dels seus habitants i assegurar-los així una passable supervivència.

Aquest estiu he llegit que la conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya pensa ingressar al Parlament, a principis del 2014, les propostes per protegir l'espai agrari del Principat, a fi d'evitar que sigui destinat a altres usos. Aquesta notícia, si em permeteu que la mesuri per l'impacte que causà en la meva persona, em va oxigenar el dia. Un dia ben oxigenat és el bé més preuat en la vida de les persones eufemísticament catalogades de majors.

Si he demanat dispensa per erigir-me en mesura de les coses, és perquè el pagès que comparteix còrpora amb mi viu astorat, des de fa anys, quan veu com es tuden miserablement camps de conreu, antany ben productius, sense que ningú tengui en compte si són de primera categoria o pedregar cantellut. El creixement urbà, la construcció de polígons industrials, d'aeroports, de grans centres d'oci, de grans extensions comercials, d'escoles o macrohospitals, engoleixen territoris que haurien de tenir un tractament de camps sagrats perquè de la seva fertilitat en depèn el futur dels fills i els néts dels que ara ocupam la Terra -i un dia serem pols.

Quan aquest assumpte ha tret el cap a l'actualitat, han segrestat la paraula els farsants de la globalització. A un d'ells li vaig sentir dir que les patates s'han de sembrar on les puguin produir a millor preu per a nosaltres: si un dels danys col·laterals d'aquesta estratègia és la sobreexplotació de pagesos de l'altre cap de món, tenguem present que tots els pobles han passat per aquests episodis llastimosos -així aprecien millor el confort quan els arriba l'hora-. Aquest procediment atenuaria els moviments migratoris cap al país, una perspectiva que alegrava molt el globalitzador. I què hauríem de sembrar en els camps mallorquins on ara es fan patates? Que els pagesos s'hi entretenguin mantenint-los enjardinats i ben polits: això és bo per al turisme, diu ell.

En fi, la globalització ho soluciona tot. Servidor creu que potser resoldrà els problemes del món, però no els de cada contrada. A Mallorca, alguns estius hem vist com creixia el pànic perquè una vaga de treballadors del transport marítim endarreria l'arribada d'aliments. En aquestes situacions, la producció agrícola illenca no donaria ni per fer l'aperitiu. Una vaga, avui, pot equivaldre a una mala collita d'antany.

És clar, la gent no hi pensa, la gent en general no relaciona els cultius amb la seva fràgil existència humana. Sembla com si s'hagués trencat el fil de la memòria i/o del coneixement que ens uneix a la terra com un cordó umbilical.

Certament, costa de relacionar una qualsevulla ració de fast food amb el treball de la pagesia -sembla fins i tot blasfem-, sobretot si el perfumem amb versos de les Geòrgiques . Quina relació pot tenir, amb els productes de la terra, el que ens serveixen en un d'aquests horribles establiments? La capacitat humana per desfigurar sacrílegament tot el que, de natural, és bo, sa i noble, és gairebé infinita, i enlloc com en una hamburgueseria en trobaríem proves tan fefaents. No sabem si un procés acurat de desconstrucció de l'hamburguesa o de la salsitxa restituiria les qualitats -i fins i tot l'estètica- als productes originals.

Sigui com sigui, tot comença allà mateix, al territori, a la terra cultivable -sobretot-: la persona s'ha establert sempre al costat dels millors sementers i a la vora de l'aigua. Aquest ordre immemorial s'ha alterat i no hem de creure que sense conseqüències. Posar barreres a la degradació de la terra sembla que ara pot començar a ser possible si la iniciativa de la conselleria d'Agricultura de Catalunya és estricta i surt indemne o millorada del Parlament. Ja voldria jo que els camps de les nostres illes poguessin alenar al seu ritme primigeni, sense l'amenaça de més aeroports, més polígons, més megacentres d'oci i més abjecció.

stats