Les primàries obertes organitzades pel PSC a Barcelona per triar el seu candidat a l’Ajuntament han estat una experiència nova que no ha acabat de seduir la ciutadania (només 5.500 vots a la segona volta) i que ha quedat tacada per l’episodi dels votants pakistanesos, però que cal celebrar com un pas en la bona direcció per regenerar la nostra democràcia. Tot i així, es tracta d’un pas insuficient i que demostra que cal canviar moltes més coses per avançar cap a un model realment més participatiu. La victòria de Jaume Collboni a Barcelona, igual que la de Francina Armengol a les Balears i Ximo Puig al País Valencià, demostra que els aparells dels partits encara tenen un pes determinant en aquest tipus de processos, que a vegades semblen concebuts més com a operacions de màrqueting per llançar un determinat candidat que com un duel en igualtat de condicions entre els aspirants.
De fet, en els casos valencià i balear la participació de militants i ciutadans inscrits ha sigut molt notable (més de 10.000 a les Illes i més de 50.000 al País Valencià), cosa que demostra que una part de la societat està molt mobilitzada contra el PP i té ganes de canvi. És de preveure que les primàries que prepara el PSOE per decidir el seu candidat a la Moncloa, i que concitaran l’interès dels mitjans, serviran per mobilitzar una part important de l’electorat. Per contra, partits que es presenten com a abanderats de la regeneració, com UPyD o Ciutadans, han fracassat completament en les primàries per elegir candidat a les europees. Només 1.800 persones van votar en el cas d’UPyD i 3.300 en el de C’s.
Per passar del model orgànic i de cooptació actual a un de participatiu que obligui els aspirants a professionals de la política a guanyar-se el favor de la gent caldria canviar de dalt a baix l’estructura dels partits. No és un simple canvi de sistema d’elecció de candidats, sinó que s’ha de posar l’èmfasi en la relació entre representant i representat, de manera que els polítics hagin de donar explicacions davant dels seus votants abans que davant dels seus superiors orgànics. Caldria avançar cap una nova cultura política on conceptes com “disciplina de vot” siguin relativitzats.
