Pedagogia interna

I va arribar el dia en què ens vam convèncer que perdre el temps amb més pedagogies d’aquí cap allà era tan absurd com el concepte entrepà vegetal de pollastre. Si no ho volen entendre, però és que ni tan sols escoltar-ho, doncs miri, mala sort i tal dia fotrà un any. En canvi, hi ha una pedagogia que hem descuidat i que és fonamental: la d’aquí cap aquí, però feta des d’allà. I allà sí que la van veure clara fa temps.

Vostè, que ara mateix està llegint aquesta cosa, segurament avui s’ha mirat altres peces publicades a l’ARA. I també, segurament, ha consultat altres mitjans catalans. I ha escoltat RAC1 o Catalunya Ràdio. I ha vist TV3. Però uns quants centenars de milers de catalans ni llegeixen l’ARA (ni cap altre diari), ni escolten la ràdio ni miren TV feta aquí. Per tant, el missatge que els arriba és el que és. I és del tot menys plural (i ara no discutirem sobre aquest tema perquè si ha passat el temps de la pedagogia mesetària, imagini’s el de discutir si el sol surt per l’est o per l’oest). Per tant, com que l’única manera de poder nedar és entrant a l’aigua, ha arribat el moment de quedar xops les vegades que calgui. Allà no hi hem d’anar a fer resés una expressió a eradicar del nostre llenguatge. I tant que hi hem d’anar!!! La societat catalana som tots. La que llegeix l’ARA i la que mira Telecinco. I si volem construir un nou país, ho hem de fer amb els uns i amb els altres. I si cal anar allà per arribar als d’aquí, ja tardem. I potser, de rebot, també acabarem convencent una senyora d’Astorga que no fem pudor de sofre ni ens mengem els nens amb patates.