Publicitat
Publicitat

Paraules gruixudes

Venim d’una setmana de disbarats. Quan la política s’encalla, les sortides de to es multipliquen. Rajoy s’ha apuntat al nacionalisme ètnic: “Som pobles, el català i el de la resta d’espanyols, que s’han barrejat, que tenen la mateixa sang”. La frase no té pèrdua. Reconeix pobles diferents, però no sap donar nom al poble que no és català i en diu la resta d’espanyols. M’ha recordat la resposta del Guardiola jugador a una pregunta sobre les seleccions autonòmiques: “La catalana, la basca, està molt bé, però de l’altra, com se’n diu?” És el poder del nominalisme. Si l’altra hagués tingut nom tot hauria estat diferent.

Sorprèn a aquestes altures que algú recuperi el ius sanguinis, per molt que formalment en algun país com Alemanya encara regeixi. Tot discurs nacionalista és una barreja de petites veritats i grans fabulacions, i Rajoy ho testifica sovint amb la seva ridícula obsessió a dir que Espanya és la nació més vella d’Europa, una afirmació tan fantasiosa com les apel·lacions al caràcter mil·lenari de la nació catalana que tant agraden aquí. Però en societats tan heterogènies, venir amb una apel·lació al nacionalisme romàntic per justificar la unitat de la nació espanyola fa riure.

El que no fa riure tant és que la CEOE, que presideix Joan Rosell, sigui la primera institució a donar carta de naturalesa a una intervenció militar a Catalunya. Ho diu un informe del seu think tank, l’Institut d’Estudis Econòmics, que crida les forces armades a exercir la seva missió constitucional en cas de declaració unilateral d’independència, i dóna idees sobre el que haurien de fer: “arrestar els dirigents polítics”, “il·legalitzar” els partits que la promoguessin, suspendre l’Estatut i tornar totes les competències al govern espanyol. Com són els neoliberals! Tants vaticinis sobre l’exclusió de Catalunya d’Europa en cas d’independència, ¿no se’ls ha acudit que seria Espanya l’expulsada de la UE si el govern fes sortir els tancs a la Diagonal? El buit que deixa la inacció del govern espanyol s’omple amb paraules gruixudes. Hi ha discursos que se sap on comencen, però no on acaben.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF