Opinió 16/01/2014

Paper banyat

i
Toni Gomila
3 min
Paper banyat

L'Obrer Major ha convocat d'urgència clavaris i sonadors. Els dimonis ho han sabut i també s'hi han acostat. L'angoixa només és comparable a les hores en què Tejero ocupà el Congrés. Alguns pagesos també s'afegeixen a la junta, per ells no es tracta de festa sinó de devoció crua. A diferència de consuetud, tots callen i miren, expectants. La regidora de Cultura i el regidor de Festes duen noves de l'Ajuntament: "El Secretari diu que hi ha un buit legal".

Els segles d'experiència no són suficients a l'Obreria per dirimir una qüestió tan òbvia que mai ningú no s'havia plantejat i que el Secretari de l'Ajuntament requereix per validar la legalitat de la manifestació popular: 'què es venera per Sant Antoni?'. Concretar una devoció! Si tot és una gran contarella! Pura metàfora! Tot és simbòlic! I l'obedient Secretari vol aclarir si aquest simbolisme es troba afectat o no per la Llei de símbols?

L'Obrer Major, que durant els anys cinquanta i seixanta passejava la bacina i duia ciris i flors a la capella del Sant, tot sol, acompanyat d'un parell de dimonis, un veïnat vestit del Sant i dos sonadors; que ha vist durant anys com li barraven el pas dins bars o carrers i com avui batles i regidors i una multitud malsana maldaven per una foto devora ell, no s'explica tal qüestió.

La discussió filosòfica com més s'allarga en temps més s'enfila en decibels, fins arribar al punt inaguantable on la mirada silenciosa i apurada de l'Obrer Major es fa topadissa amb la del més vell de la rotllada, l'amo en Toni Sant -que pren el malnom dels cinquanta-dos anys que fa que duu el vestit i la dignitat del Sant anacoreta. Enmig del desveri pren de su-allà una barra d'un dimoni i fent-la reblir damunt la taula crea el silenci i esclata:

"Digau a qui sigui que comanda per la Sala que d'aquí a dues hores sortiran es dimonis, que són es símbol de ses temptacions i del mal. Que jo me vestiré com cada any de Sant Antoni, que és símbol de pobresa, bondat, estimació a la pagesia i a tota casta d'animals. Que penjada pes coll duré una TAU, que és es símbol de sa victòria de sa vida damunt sa mort; que voltarem a peu pes carrers, que és símbol de festa pobra i festa des poble; que farem l'acapte, que és símbol de germanor i solidaritat; que anirem a Completes, que són símbol de recolliment, de serenor i de pau; que es vespre voltarem pes foguerons, que són símbol de sa claror que s'imposa damunt ses tenebres; i que cantarem cançons, amb ses úniques paraules pròpies que tenim i que són símbol d'història i de pàtria; que beurem suc i escamparem murta, que són símbols de festa; que anirem a beneïdes, que són símbol de força, salut i benestar pes animals; que llegirem s'Argument, que és símbol de memòria viva. I que quan a la Sala o onsevulla sigui qui governa, es pensin que hem acabat, penjarem estampes de Sant Antoni a cada finestra i a cada portal per deixar ben clar durant tot l'any que per cada símbol que mos toquin en compareixeran cent cinquanta, i cap serà nou, seran tots igual d'antics i vertaders. I els diguin que si no els va bé, ja poden partir a perdre es temps fent una altra llei beneita d'aquestes en lloc de resoldre es problemes grossos que té sa gent, perquè igual que aquesta que han fet ara, serà tot paper banyat, però banyat banyat. I si trenta en fan, trenta-una els en banyarem, i no els bastarà sa llenya de tots es foguerons i ni tot es foc de l'infern per eixugar-les.

I ara me'n vaig a vestir, que Sant Antoni surt d'hora, tanta gent com hi ha defora, es símbol vol mantenir".

stats