A ntony & the Jonhsons farceix el buit amb un lament que converteix la ràbia que m'ofega en una pena que m'esbuca el dia. Sonen melodies tristes que fan que avui, que el podríem recordar com un perfecte estiuet de Sant Miquel, sigui només el paisatge aturat d'una natura morta. Aquesta música acarona l'orella com una fitora amenaçant. A les parets, bodegons de fruita rosegada de rata. Per vasa, les rialles de geneta d'aquells que han decidit que era ara el moment de clavar-nos l'estocada.
Per un dilluns que el futbol deixà pas a les persones, les portades romanen en terra, trepitjades pels que les situen damunt el trespol fregat per no llenegar. Cares d'amics, de coneguts, d'aquell que no saps qui era però que caminà devora tu cap al futur: germanor i civisme trepitjats per l'estultícia.
La Guerra Civil espanyola fou la primera en què s'emprà l'aviació. La guerra del Golf, la primera televisada en directe. Recordarem la guerra del TIL com la lliurada en directe i directament per les xarxes socials. Una guerra sense víctimes físiques, sense cops, ni tirs... El resultat, la victòria o la derrota, tampoc no serà física, serà moral. I és que els cops morals fan més mal que els físics, no surt un blau, no. Són cops als ossos de l'ànima. I la nostra, tan avesada a rebre i a perdre, no li ve d'un.
Preparem-nos per discutir si existeix o no hispanoamèrica, o era de l'àrea catalana que decidiren parlar?, i si un ca i un moix, i un got i un tassó. I per més que faceu silenci, no sentireu res del menyspreu que ens professa l'Estat, que suca i suca i com més té més brama. I ens continuaran fent preguntes d'aquelles que ofenen, perquè qui les fa sap que no es responen amb paraules. L'amor no té explicació possible, simplement, hi és o no hi és.
