Els Països Catalans no existeixen

Una llegenda urbana assegura que, si repeteixes "català" cinc vegades davant d'un mirall, et posseeix el maligne esperit sobiranista i et vénen ganes de proclamar la independència. Com a mesura de prevenció, el Govern de les Illes Balears ha eradicat la paraula del seu vocabulari i cerca tota mena d'eufemismes per no esmentar-la mai. Menorquí, formenterenc, TIL, són algunes opcions legals per referir-se a La Innomenable. La millor manera de fer que un dimoni no existeixi és desposseir-lo de la seva identitat, i no hi ha res més identificador que el nom propi.

Els independentistes són perillosos perquè podrien contagiar idees com que la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears generen prou doblers per autoabastir-se gràcies al turisme. I, en canvi, perceben una inversió minsa de l'Estat. És a dir, que aporten molt més del que reben mentre que, juntes, formen una potència mediterrània potent. A sobre comparteixen aquella llengua impronunciable. En definitiva, representen una amenaça. De fet, el mateix conseller d'Hisenda, José Vicente Marí, ja ha demostrat símptomes de possessió infernal, atès que va dir que "determinats ministeris no s'han assabentat que Balears és Espanya", incrèdul davant del menyspreu econòmic amb què han pagat la seva fidelitat.

Per això, el PP vol una sessió d'exorcisme al Parlament i ha fet una proposició no de llei que es tramiti amb caràcter d'urgència. Ha demanat a tots els membres que uneixin les seves mans, tanquin els ulls i es concentrin mentre repeteixen: "Els Països Catalans no existeixen! Surt de mi, esperit secessionista, no ets real!", mentre algú, des de Madrid, els ruixa amb aigua beneïda. No s'adonen que aquesta negació oficial enforteix el motiu de la seva por, més que si diguessin cinc pics "català" davant d'un mirall.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF