La UE ha imposat una nova base comptable (SEC 2010) per calcular el PIB. A banda d’alguns canvis metodològics, com ara considerar inversió l’armament militar i la R+D, tenim un canvi estadístic: incloure-hi les activitats il·legals, com ara la prostitució i les drogues. Gràcies a això el PIB ha crescut 26.000 milions d’euros i l’endeutament relatiu ha baixat. El PIB representa la totalitat de béns i serveis que un país produeix en un cert temps. Mesura la dimensió d’un país. És un indicador de riquesa. Els països es classifiquen segons el PIB. I el PIB per habitant permet saber quins ciutadans són més rics.
El petit regne de Bhutan va saltar a les notícies fa uns anys perquè volia incloure al càlcul del PIB la felicitat, cosa que, el 2009, Sarkozy també va demanar als economistes francesos. L’expresident francès deia que no pel fet de tenir més coses som més feliços. Per exemple, més consum de benzina, més pol·lució i menys benestar. L’alegria és riquesa.
Parlem d’alegria. El que dóna més alegries al cos (deixem l’ànima per a un altre dia) són, sens dubte, el menjar, el beure, el sexe i el riure. Les dues primeres ja eren al PIB i ara ja hi tenim les dues segones.
La gran pregunta és com han calculat les xifres els boticlastes de l’INE, ja que en ser activitats il·legals no hi ha cap informació fiscal. L’Eurostat ha fet recomanacions per harmonitzar criteris a la UE.
Sigui com sigui, Espanya és el país on més ha crescut el PIB amb el nou sistema. Ho sento, no ha estat gràcies a la inversió en R+D.
Per cert, que entre les alegries del cos, hauríem d’incloure-hi dormir. El descans et fa feliç. Però no ho posaran al PIB perquè a Europa pensen que aquí no treballem i temen que si a més de droga i relax hi afegim la Spanish siesta acabarem al capdavant del rànquing de països per PIB. Deixem doncs el PIB com està: putes i barbitúrics. En fi.
