Tot i que votaré que sí al referèndum del 2014, no pensava formar part de la cadena humana. I no per les raons de l'admirat Pere Navarro, que diu que les "cadenes" no li agraden perquè "serveixen per tancar, per lligar". Si fos tan literal com ell, la meva vida seria un infern. No podria trepitjar el barri de Can Cadena, allà on visc, ni podria estirar la cadena del vàter. No hi pensava anar perquè sóc feréstega i em pertorba donar la mà a persones que no conec. No hi pensava anar, però hi aniré. I tot gràcies a la meva coach personal, Alícia Sánchez-Camacho (Alícia, txurri , un petonarro, smuac, smuac, t'estimo). Ella m'ha convençut.
La representant de la Catalunya real ha dit que sí que pensa anar a la convocatòria del moviment 12-O que pretén "trencar la cadena independentista". Han convocat un acte a les 17.05 hores a la Sagrada Família, just per on passa la Via Catalana. Mira que és gran el pati, però a ells els fa il·lusió el sorral dels petits.
No se m'acudiria mai de la vida organitzar un acte "per trencar" la manifestació del Día de la Hispanidad, tot i que la Hispanidad m'emocioni tant com pagar l'IVA trimestral. Espanya és el país on viuen alguns dels meus millors amics i d'on provenen els meus familiars i trobo molt bé que els que se l'estimen com a nació puguin celebrar-ho. Però l'Alícia i els seus amics juguen com Mourinho. No creen joc i es dediquen a trencar el del rival. Guanyar així és difícil.
De manera que ara he decidit moure el cul. I no em sap gens de greu, perquè he llegit que queden places a les Terres de l'Ebre, que és una zona on es menja de conya. I, a més a més, es veu que estarà ple de famosos. Encara podré donar-li la mà al Lluís Llach o al Juanjo Puigcorbé.
