El 1939 un edifici al carrer del Carme 30 de Barcelona crema. Al carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, una foguera de llibres. A Terrassa, Figueres, la Sénia, Blanes, Cervera, Igualada, Golmés, Móra d’Ebre, Sant Boi, Lleida, Sallent, Gandesa, la Fuliola, Palafrugell, Mataró, Ordal, Sitges, Caldes de Montbui... Aturem-nos. Els dits no saben comptar. Crema. I entremig, el cos de piròmans de l’espoli: el DERD (Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos). Del 28 de gener al 3 d’abril del 1939, 1.690 escorcolls. 25 al dia. 160 tones de documentació com a botí de guerra. Només a Barcelona. No sabem res més. No sabem res. S’ho van endur tot: papers, documents, llibres, quadres, taules, cadires, comptes bancaris... Tot. Van ocupar edificis, propietats. Van perseguir, reprimir i eliminar persones. Van practicar lobotomies arquitectòniques. A Igualada n’hi van dir Centro Nacional. A L’Hospitalet, la seu de Falange. A Caldes de Montbui, el local d’Auxilio Social. A Sant Cugat, a Canet de Mar, a Alforja, a Llagostera, a Sant Adrià, a Masquefa, a Sant Pere de Ribes, als Guiamets... Aturem-nos. N’hi ha que han mort. D’altres van coixos, bornis. I molts han ressuscitat. No sabem res dels ateneus, cooperatives, associacions asfixiats el 1939.
ELS ATENEUS SÓN els pulmons del país (avui n’hi ha uns 400). La bombona d’oxigen contra l’ofegament. Catalunya comença a respirar al segle XIX. A cada poble neix un ateneu. Formaven, educaven, ensenyaven... Van ser l’escola, la universitat, per als catalans. Suplien el que no donava l’Estat. Catalunya és pionera a crear un estat sense estat. Aquest sistema de respiració artificial existencial. Ateneus d’esquerres, de dretes, republicans, anarquistes, obrers, conservadors, espiritistes, naturistes... Ateneus com el que crema al carrer del Carme 30: l’Ateneu Enciclopèdic Popular. 25.000 socis. Feien des d’excursionisme fins a esperanto i tenia una escola nocturna per als treballadors. Ateneus que es van quedar sense llibres (2.500) com l’Ateneu de Cultura Popular del carrer Xipreret de l’Hospitalet: balls, classes de francès, delineació, càlcul, química... Centres com el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria). 20.000 socis. Viu el saqueig més gran després del de la Generalitat: 169 sacs de documentació, 55 edificis decomissats i desenes sense localitzar encara. Ateneu Popular Garriguenc, Ateneu Català de Sallent, Ateneu Acàcia, Ateneu de Sant Just, Foment Martinenc, Societat Unió Gandesana... No ens podem aturar. Comencem a comptar. Després de 75 anys tenim una primera llista. Una setantena d’ateneus i associacions de tot Catalunya podrien estar afectades per l’ofegament del 1939 segons XarxaAteneu. La xifra es podria duplicar, triplicar... No sabem res. Inquantificables els documents, els edificis, els objectes, els diners... Aquest dissabte a l’Ateneu Barcelonès hi ha un moment zero per començar a respirar: la Taula d’Entitats Afectades pel Règim Franquista”. Necessitem saber. Necessitem recuperar. Necessitem oxigen. L’asfíxia del 1939 també és l’asfíxia del 2014.
EL MATEIX DIA (dimarts) que el Partit Popular tornava a ofegar rebutjant que tornessin més papers de Salamanca deixava de respirar Teresa Rovira. La bibliotecària que salvava trossos de país amagant llibres en català a “l’infern” de la biblioteca. Els infantils, els juvenils: l’espurna de vida. La filla del periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. La dona de 95 anys que mor sense recuperar part de l’arxiu del seu pare. Ens han cremat, ens han robat les cendres, el taüt, el nínxol, la làpida i les flors. Som en un lloc que no té nom. I no som aquí per 16.000 milions d’euros. Som aquí perquè no tenim res. Som aquí per un sanglot que no mor: no tenim ni papers, ni pedres, tacades amb les nostres llàgrimes.
