Publicitat
Publicitat

MÍSTER B.

No decebeu la dignitat dels catalans

"Què passa després d'una proclamació d'independència?" Ho debatrem aquesta nit a la Filmoteca, a Barcelona, amb el conseller Ferran Mascarell, Joaquim Nadal i Toni Soler. (Entrades exhaurides, el vídeo quedarà penjat a l'Ara.cat.)

Abans projectarem la pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys . Ahir la vaig tornar a veure, i tot de frases em portaven al present: "Hem de fer un esforç per entendre'ns", "No hagáis nada que pueda poner en peligro la República… "

Però mentre el film esbudella les intrigues de palau de 48 hores frenètiques, en què diverses mans competien per escriure la història, em vaig quedar amb l'alegria de la gent que cantava La marsellesa pels carrers, convertit en himne universal dels pobles que estimen la seva llibertat. Vuit anys després, atacada per la dreta i els autogols de l'esquerra, aquella marxa republicana cap al progrés va convertir-se en una regressió formidable, i queien sobre aquells caps derrotats l'exili, la repressió, la persecució del català i quatre dècades de tones i tones de caspa intel·lectual.

Si no aconseguim que Catalunya sigui sobirana per decidir el seu dia a dia, ens espera una altra regressió. Més encara, un càstig. Des de la dreta, no cal dir-ho. Ja l'ha posat en marxa. Altra vegada contra el català i els drets i llibertats. Des de l'esquerra, només cal llegir Alfonso Guerra a El País , amb la teoria que catalans i bascos van ser tan llestos el 1978 que van aconseguir abusar de la ingenuïtat del PSOE i la UCD. Com si l'exèrcit franquista no ocupés encara aleshores les capitanies i no hagués actuat de ponent constitucional invisible.

Així no podem continuar si volem sobreviure (recuperin l'entrevista d'ahir al pedagog Xavier Melgarejo en què diu que a Finlàndia l'educació és una prioritat de seguretat nacional davant l'eterna amenaça russa). Vam sortir al carrer a proclamar-ho, i un corrent d'autoestima, una il·lusió desconeguda i convençuda ens va banyar en l'esperança d'un futur millor per a nosaltres i els nostres fills. No hi som tots, però som molts. Els molts que aquests dies estem vivint amb preocupació el dia a dia del desenllaç de la pregunta.

Afirma George Steiner en l'inoblidable assaig La idea d'Europa que al Vell Continent "fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada", i descriu la lliçó d'història prematura que rebem els europeus només pel fet de mirar els noms de les plaques dels nostres carrers. El més valuós del protagonisme col·lectiu d'aquests darrers tres anys a Catalunya és que, assentats en la història, hem decidit canviar-la i alliberar-nos de motxilles feixugues, i que ho hem fet amb una dignitat admirable, cívica, encomanadissa, moderna.

A les mans que aquests dies esteu competint entre vosaltres per escriure la història: penseu en la dignitat del país, i recordeu com, per al seu astorament, els catalans del 1931 van veure caure una monarquia de cinc segles. I una frase del president Macià: "Teníem la victòria entre els dits i se'ns escapava".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF