Publicitat
Publicitat

Navarro a la batuta d'un concert econòmic

Carregar-se el sistema de finançament del País Basc i Navarra: aquesta és la gran proposta de Pere Navarro per aconseguir una òptima distribució dels recursos entre les diferents comunitats d'Espanya. És a dir, segons el gran Navarro, la cosa no consisteix a recompensar els que han contribuït més, sinó a detraure als que no han contribuït gens. És obvi que, d'aquesta manera, tothom estarà molt més content.

Només hi ha un parell de problemes. El primer és que, tal vegada, Navarro no s'ha adonat que aquí no s'està discutint el finançament de Navarra ni del País Basc, sinó el de Catalunya. Els catalans no tenen cap motiu per sentir-se més satisfets només perquè els bascos se sentin més perjudicats. Ni els catalans ni els balears, per cert: aquí hi ha unes comunitats que ho paguen tot però que no tenen cap retorn, unes altres que ho cobren tot i no paguen res, i unes altres que no paguen res perquè s'ho cobren tot, que són, justament, el País Basc i Navarra. D'això, del que abans se'n deia el cupo basc, el senyor Navarro considera que se n'ha de dir "privilegis", i que s'han d'acabar. Si eliminem el cupo basc i navarrès, dins l'imaginari del senyor Navarro, figura que ja hem d'estar contents. Continuarem igual que sempre, però n'hi haurà uns altres que també ho patiran. És una manera d'imaginar la justícia distributiva, però potser no és la millor de totes.

Posats a parlar de privilegis, per què el senyor Navarro no es preocupa del PER andalús? Per què no es pregunta per quin motiu és molt més fàcil i barat crear una empresa a Madrid que a Barcelona? Per què no diu alguna cosa sobre el fet que existeixi una Espanya tan radial que, per anar de Córdova a Barcelona en tren, hagis de passar per Madrid, en una pirueta ferroviària absolutament demencial? Per què no té res a dir sobre el fet que s'hagi volgut potenciar el port de València (i fins i tot el de Palma) en detriment del de Barcelona, quan és evident i palmari que aquests ports haurien de col·laborar, en lloc de competir entre ells? Posats a parlar de privilegis, ¿justament li ha d'agafar pels dels bascos i els navarresos, que no han comès altre pecat que anar a la seva i aconseguir el que han pogut?

En una cosa hem d'estar d'acord amb el senyor Navarro, i és que ningú ha entès mai exactament per què al País Basc i a Navarra les regles del joc fiscal i d'infraestructures han de ser diferents que a la resta de l'Espanya radial i triomfant. En això té raó el senyor Navarro, però el problema no és que bascos i navarresos hagin estat més espavilats: és que els altres hem estat bastant més curts, i ens hem deixat prendre el número. Ja li ho vam dir en una altra ocasió al senyor Navarro, quan va dir més o menys la mateixa cosa: presenti's vostè a les eleccions basques i/o navarreses reclamant la fi dels privilegis que els comporta el concert econòmic, i ja veurà quin èxit. Mentrestant, aquí, mentre els bascos se'ns enriuen, de concert econòmic només coneixem aquell que protagonitzen quatre músics barats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF