Misc 12/07/2013

Mosques colloneres, mosquetes mortes

Llucia Ramis
2 min

Es quedaven aferrades a una tira de pega penjada del sostre fins que morien. I en haver dinat, es padrí movia el peu per espantar-les mentre feia la migdiada a l'hamaca. N'hi ha a tots els llocs habitats del món, foren la quarta plaga bíblica, i els meus germans i jo competíem per veure quantes queien de cop sota el matamosques. Plas! S'havien colat entre les cortines de corda i de res no servien aquelles bosses transparents plenes d'aigua que, als pobles, posaven a les portes perquè, deien, s'espantaven en veure-s'hi reflectides. Brunzien monòtones o colpejaven contra la finestra intentant sortir. I així es passaven els vint dies de la seva vida, si no s'extenuaven abans. Després la cosa evolucionà, i als restaurants, de tant en tant, se sentia l'espetec dels seus cossos en enrampar-se amb un llum blau fluorescent. Ningú no faria mal a una mosca, però cada estiu eren el mal de tothom. Colloneres, se'ns pujaven al nas i convocàvem el déu Myiagros perquè actuàs com als sacrificis de Zeus i Atenea. Sa padrina les caçava al vol. Tenen mala fama: Beelzebub és el senyor de les mosques. Van a la merda, empipen els cavalls i, com escrivia Machado, no respecten ni les parpelles ertes del morts. Els ganivets Laguiole substituïren la característica mosca que hi ha al mànec des de 1950 per una abella, millor considerada i amiga de les flors."Quantes mosques hi ha al món?" és una pregunta recurrent a Google. Tant se val. És com si ja no tinguéssim temps per mirar el seu vol desendreçat enmig de l'habitació ni intentar exterminar-les, aprofitant que estan despistades i quietes, d'un sol cop. Arribà l'aire condicionat i se n'anaren per sempre menys del record. Com al poema de Machado, elles, vulgars i revoltoses, de vegades encara evoquen totes les coses.

stats