OBITUARI
Misc 24/11/2013

Mor l'historiador i escriptor mallorquí Miquel Barceló

i
Guillem Frontera
1 min

EscriptorMiquel Barceló (Felanitx, 1939) ha mort davant la mar de Portocolom; i permeteu-me dir que la imatge, al meu parer, és plena de suggeriments sobre els treballs i els dies de la seva vida. Les ribes són llocs de partida i de tornada. Ell se n'anava a veure com són les coses per les empremtes que van deixar en el passat i tornava per establir complexes xarxes de relacions que només ell havia resseguit: el poeta, el creador, el pensador i l'erudit mobilitzaven les seves forces i obtenien visions enlluernadores de passades realitats emparentades amb el present.

Ha estat un dels homes més brillants nascuts en aquesta terra en molt de temps. Així ho pot comprovar el lector cercant els seus treballs en publicacions de l'Autònoma de Barcelona o de la Universitat de València. Però va defugir l'encasellament en publicacions universitàries i va saltar a l'arena del periodisme de cada dia: els seus articles a El País , reunits en el llibre Un país llamado deseo (Ensiola / La Viña), és un dels millors exemples de periodisme intel·ligent -en vies d'extinció.

Dos llibres de relats, El terme de Manacor (Ensiola) i Trenc d'alba (RBA), ens ofereixen un tast de la seva narrativa, que ens feia esperar amb frisança la darrera novel·la. Però, d'aquest expert en exterminis, el text que tinc present ara mateix és el pròleg a Una avançada del progrés (Joseph Conrad, Ensiola): "L'únic que sabem del paradís és que no hi som".

stats