Ignacio Vicens és un arquitecte molt famós, autor, entre d’altres, del projecte de Palma Springs, que el tinent de batle d’Urbanisme de Palma, Jesús Valls, diu que no ha pogut aturar: és de veure les coses que poden aturar i les que no volen aturar els tinents de batle d’Urbanisme. Presumim-li la innocència, sense oblidar però que l’urbanisme ha alimentat torrencialment la corrupció espanyola.
La zona Palma Springs -vessa cosmopolitisme pels quatre costats, ja veus tu-, alguns altres l’havien aturada i el senyor Jesús Valls no ho ha pogut fer: llàstima, sé cert que tot l’equip de govern de l’Ajuntament, tant com el president del Govern balear i del PP, molt honorable José Ramón Bauzá, i alguns companys de viatge, també deu lamentar que el territori de l’illa sofreixi un nou atemptat. No és que se’ls ves especialment afligits el dia de la presentació del projecte, ans al contrari, però ja sabem que moltes vegades, als governants d’aquest país, la processó els va per dins. Per ventura els corrien llàgrimes per les venes i nosaltres només vàrem saber veure l’alegria optimista que aflorava als rostres: devien pensar en tants de llocs de feina -ben pagats, indefinits i consolidats- com diuen que crearà el complex comercial i d’oci -ah, clar, i de cultura.
El senyor Ignacio Vicens diu que el seu projecte ve inspirat per Joan Miró i que espera que s’instal·li “a la memòria col·lectiva dels mallorquins”. S’ha de reconèixer que no es va esforçar gaire per vendre l’atemptat ambiental: Joan Miró ho suporta tot -d’això en tenim proves fefaents a Mallorca-, per més que no sé si hauria acceptat ser venut com a inspirador d’un complex contra el qual s’han manifestat reiteradament els ecologistes. Quant a la memòria col·lectiva, per Déu, és un altre d’aquests topicassos que, en rodolar pels paratges del màrqueting, perden tota relació amb el seu sentit més genuí i amb el seu significat original. En tot cas, per què deu voler l’arquitecte Ignacio Vicens que un atemptat urbanístic i ecològic s’instal·li a la nostra memòria col·lectiva: per fer-hi créixer monstres goyescos? Ja en tenim a bastament. I tenim encara, per incorporar a la memòria col·lectiva, obres, paraules i fets molt més nobles, que no varen dependre d’un tinent de batle d’urbanisme.
