Opinió 22/02/2014

Molta intransigència, gens de rigor

3 min

Se'l veia molt content, juvenil, campechano. Al seu costat, amb una mirada més aviat tèrbola, una vertadera eminència: el comissari executiu que la FAES ha posat al capdavant del Ministeri d'Educació. L'un i l'altre estan participant en la convenció que el PP celebra a Valladolid. Per a Bauzá i Wert és com si haguessin anat a passar un cap de setmana a un balneari. Relaxament muscular i massatges d'afalagament de part dels seus col·legues ideològics. Quin alè poder escapar-se d'aquella societat real que per a ells ha esdevingut una mena de selva hostil: gairebé no poden sortir del seu despatx perquè per tot arreu els ciutadans els diuen a la cara que se senten agredits amb les seves polítiques educatives i culturals. Contràriament, a les reunions de la confraria del PP, ells dos mereixen la màxima consideració, simplement perquè s'han anat fent un currículum que és molt ric en intransigències i en actes d'hostilitat contra els sectors (els ensenyants i el món del cinema, per exemple) que majoritàriament no són dels seus. El nacionalisme espanyol és una ideologia de croada, per això la persecució intolerant dels infidels sempre és el que dóna més dret a merèixer medalles.

El discurs educatiu d'en JR Bauzá fins ara ha estat poca cosa més que una successió d'eslògans publicitaris: primer, consens i autopistes de l'educació; segon, lliure elecció de llengua; i finalment, "el que jo vull és que els alumnes aprenguin tres llengües". Dels eslògans als fets hi ha hagut molta més distància que entre la Terra i el planeta Mart. La voluntat de consens ha derivat en la instauració d'un camp de batalla generalitzat; les autopistes de l'educació s'han construït amb la reducció de les plantilles dels centres en un miler d'efectius; la lliure elecció de llengua s'ha transformat en la imposició del trilingüisme; l'objectiu de l'aprenentatge de les tres llengües és poca cosa més que una cabòria propagandística, com han posat reiteradament en evidència els professionals i, recentment, els resultats de les primeres avaluacions, que han permès constatar que en realitat els alumnes no tan sols no aprenen millor les llengües d'estudi sinó que adquireixen de manera molt més deficient els continguts de les matèries no lingüístiques.

Davant l'evidència d'uns resultats tan negatius, com pot explicar-se l'altivesa, l'autosuficiència i la incapacitat d'autocrítica del president Bauzá? Quins objectius persegueix en impulsar que els càrrecs polítics de l'administració educativa actuïn com a carnissers i no com a servidors públics? Tal vegada no és capaç de dubtar ni un sol minut sobre el grau d'idoneïtat de les mesures que està aplicant? És comprensible que les úniques fonts d'inspiració que accepti per a les seves decisions educatives siguin els documents teocràtics de la FAES i les directrius d'una organització illenca profundament antimallorquina?

A hores d'ara sembla que el president Bauzá i els populars illencs volen crear l'aparença d'un canvi de rumb en les seves polítiques. Han anunciat el començament de l'etapa del "defensam lo nostro". Benvingudes siguin les sobrassades i l'escala de figueraler. Tanmateix, amb tan sols la sobrassada no aconseguiran desintoxicar-se de l'empatx d'incompetència, de mala fe i d'autoodi dels dos darrers anys i mig. Per rehabilitar-se de bon de veres, el president Bauzá hauria de combinar les llesques de pa amb sobrassada amb la lectura, un a un, dels deu volums fins ara publicats de l'Anuari de l'educació de les Illes Balears. Del 2004 al 2013, la Fundació Guillem Cifre de Colonya i el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, dirigit pel catedràtic Martí March, han fet possible l'existència de més de tres mil pàgines en les quals s'analitza el nostre sistema educatiu de manera exhaustiva, rigorosa, amb coneixement de causa i a partir del maneig d'una quantitat immensa de dades objectives. Una vegada hagi llegit l'Anuari, ben segur que li quedaran impreses al cervell una sèrie de qüestions essencials: no s'hi valen les receptes simplistes per a resoldre les problemàtiques complexes; la interrelació i la interdependència entre l'escola i el model de societat és enorme; el pal de paller de l'èxit escolar és l'aliança dels ensenyants amb l'administració i les famílies; les limitades cinc o sis hores diàries de formació escolar fan necessari que s'hagi de mirar molt prim a l'hora de determinar quines han de ser les prioritats de l'aprenentatge...

El president Bauzá només té dues opcions: o bé començar a "defensar lo nostro" de bon de veres, fent política educativa des del rigor i l'honestedat, o bé continuar fent de milhomes disparant moltes bales de fogueig populistes i pegant bastonades a balquena a tots aquells que precisament són els qui de l'educació n'han fet la seva professió i el seu compromís. Serà capaç de resoldre el dilema a favor del sentit comú i de l'interès general?

stats