Premium Opinió 23/07/2014

Míssils

Des de sempre, l'home ha llençat coses al proïsme, amb la intenció de fer-li mal.

i
Albert Villaró
1 min

Els que vam tenir la gran sort de poder estudiar llatí durant el batxillerat vam aprendre que 'missilis-e' era un adjectiu –de la tercera declinació– que volia dir 'llençable'. Des de sempre, l'home ha llençat coses al proïsme, amb la intenció de fer-li mal. Al jaciment de la Roureda de la Margineda s'hi va trobar un conjunt de projectils esfèrics de 'fustibulum', una mena de fona amb mànec que es feia servir durant els setges: una cantalada ben administrada pot ser letal.

Tot és qüestió de tecnologia. Al segle XIV, la neurobalística –projectils llençats amb cordes i palanques– va donar pas a la pirobalística: l'artilleria. I més endavant, els míssils balístics, com els Vergeltungswaffe-2 nazis que va dissenyar Werner Von Braun, i que van ploure a milers sobre Londres i Anvers a partir del 1944.

Els coets casolans Qassam i els iranians Fadjr que envia Hamàs sobre Tel Aviv, poden semblar poca cosa, però sense el sistema de contracoets de defensa israelià –el Kippat Barzel– provocarien un munt de baixes. La resposta del Tsahal és més míssils, en una espiral de destrucció que sembla que mai no es tancarà.

I els ucraïnesos prorussos han abatut el vol 17 de les Malaysia Airlines amb un míssil terra-aire rus Buk (que vol dir 'beç') "per error". Que es van confondre, vaja. Excuses. Tinc al telèfon un programet –Flightradar24, (dos euros noranta-cinc, però amb una versió de franc, plenament operativa) que permet identificar quin és l'avió que passa per l'espai aeri simplement apuntant al cel. Qüestió de tecnologia.

stats