Menorca vol reduir la protecció del territori amb un informe mig plagiat

Palma.Des de la seva arribada al govern del Consell de Menorca -una institució similar a la diputació, amb competències per a la planificació i ordenació del territori-, el Partit Popular, encapçalat pel president Santiago Tadeo, va anunciar que calia revisar el Pla Territorial de l'Illa (PTI). L'anunci va provocar un enfrontament polític i una certa preocupació social, ja que aquest pla recull la normativa urbanística i estableix els llocs on es pot construir -i la manera de fer-ho-, i Menorca es caracteritza precisament per la preservació del seu territori. Una preservació que, en opinió dels dirigents del PP, és "excessiva" i limita l'activitat econòmica.

Amb l'objectiu de tirar endavant la modificació de les regles del joc urbanístiques de l'illa, el Consell va encarregar una sèrie d'estudis, entre els quals l'informe Evolución económica y social, Menorca 2000-2011. L'estudi fa un repàs de les dades econòmiques més significatives de Menorca durant tota una dècada i es fixa com a objectiu analitzar els resultats del Pla Territorial de Menorca, aprovat la primavera de l'any 2003 amb un important consens social. La tesi és ben clara: la millor manera de recuperar l'economia és modificar el pla.

El que crida més l'atenció és que, segons ha pogut confirmar l'ARA, per defensar aquesta teoria s'han plagiat fins a quatre documents diferents, cosa que suposa que més del 25% de l'estudi no s'hauria escrit per a Menorca.

El document està signat el març del 2013 per Margarita Payeras Llodrà -doctora en economia, professora titular del departament d'economia aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i, actualment, membre de l'equip del rector Llorenç Huguet com a vicerectora d'alumnes, titulats i ocupabilitat- i Marta Jacob, també doctora en economia i vicedegana a la (UIB).

De les Canàries a Menorca

Les autores escriuen: "El present estudi ha posat de manifest que el PTI es va redactar en un període de bonança econòmica molt diferent de l'esdevingut a partir del 2008. El context de crisi actual requereix el disseny, la implementació i l'impuls de mesures de política econòmica de diferent calat". L'illa, amb menys de 100.000 habitants a l'hivern i amb una població a l'estiu que només s'acosta als 200.000 alguns dies de l'agost, és una de les millors preservades de la Mediterrània i per aquest motiu va ser declarada Reserva de la Biosfera.

L'obra de Payeras i Jacob reprodueix, entre d'altres, diverses frases d'un document elaborat per a una realitat completament diferent de la menorquina: les Canàries. En concret, una quarta part de l'informe de les economistes de la UIB ha estat copiat literalment del document del Consell Econòmic i Social de Canàries Condiciones de vida y políticas públicas (2011-2012).

El que més s'ha fet servir de l'informe del Consell Econòmic i Social de les Canàries són les anàlisis d'evolució de la població. Així, molts paràgrafs del tercer capítol del document, titulat Panorama social de Canarias: condiciones de vida y políticas públicas han estat copiats de manera literal, canviant únicament les dades de població i conservant les teories i les afirmacions, tot i que les xifres siguin diferents. Tant és així, que fins i tot s'han fet servir expressions per qualificar la pujada o davallada de població idèntiques, malgrat que les xifres siguin diferents. Crida l'atenció, per exemple, que a la pàgina 21 de l'informe Evolució econòmica i social de Menorca es parli d'una disminució "dràstica" del creixement de població, una expressió que prové del document canari, quan la taxa de creixement de l'any 2009-2010 havia estat de l'1,60% i l'any següent va ser del 0,52%. Per tant, no sembla que es pugui parlar d'una disminució "dràstica".

Un altre element prou significatiu és que l'informe elaborat per les dues doctores del departament d'economia de la UIB a la bibliografia no cita el document del qual ha extret bona part dels seus argumentaris, elaborat pel Consell Econòmic i Social de les Illes Canàries.

Altres còpies textuals

L'estudi econòmic que defensa la modificació del Pla Territorial de Menorca tampoc cita la llei d'emprenedors de les Balears, de la qual s'ha copiat literalment la seva exposició de motius en el capítol dedicat a l'emprenedoria.

L'estudi de Payeras i Jacob per al Consell de Menorca tracta molts aspectes, fins i tot les tecnologies de la informació. En aquest apartat, les economistes han agafat de manera literal frases i conclusions d'un estudi de l'any 1998 sobre noves tecnologies: Our competitive future - Building a knowledge drive economy. DTI innovation report. Tampoc citen aquest document.

Una de les autores, Margarita Payeras, és la nova vicerectora i va ser degana d'economia. L'altra, Marta Jacob, és la vicedegana. Es dóna la circumstància que un dels debats importants a la Universitat de les Illes Balears, com a la resta, és la detecció del plagi en els treballs dels alumnes.