Opinió 25/10/2013

Massa romàntica per aquest món

i
Llucia Ramis
2 min

Parlàvem d'amor i va dir-me que, per a ell, la millor història era la d'un premi Nobel -no record quin- que féu el seu gran descobriment la mateixa nit que sa dona el va deixar. Aquí rau el poder del desengany. Foll de mal, aquell científic va veure clar allò que l'obsessionava i no havia sabut trobar fins aleshores. Quan el guardonaren, rebia felicitacions i més felicitacions a la seva habitació d'Estocolm. Però ell només n'esperava una que no va arribar mai: la de la seva exdona, per qui ho havia fet tot. Qui ho provocà tot.

"D'acord", vaig contestar, "molt efectista; però estimar és una altra cosa. Tu ja tenies la meva admiració". La pel·lícula The Social Network té un final semblant, donant a entendre que Zuckerberg inventa Facebook per agregar la seva ex, que tanmateix no respon a la seva sol·licitud d'amistat.

No sé si és perquè Internet ens fa més individualistes i egòlatres (ho seríem, sense la xarxa?), no sé si és perquè a la idea va implícita una renúncia i un compromís, o perquè Hollywood ens fa exigir massa, o perquè ens eduquen per a l'èxit i no per als sentiments, potser senzillament és per evitar el dolor; el cas és que l'amor espanta. L'altre dia, una amiga explicava que la seva filla de cinc anys li digué que mai no sortiria amb ningú perquè no volia que li trencassin el cor. Em deman si no és pitjor sobreprotegir-lo fins que es petrifica.

La vida no té més sentit que aquell que li donam, per això val la pena multiplicar-la amb les emocions. Supòs que sóc idealista, hippy, naïf. "Massa romàntica per a un món que no ho és", resolia ell, "vius en una societat més interessada que enamorada, la qual cosa no et dóna cap superioritat moral, sinó un problema d'empatia". Deduesc que qui té por de l'amor en realitat té por d'allò desconegut. I em sembla terrorífic.

stats