Madina inventa el pancuit

El senyor Madina sembla com si anàs una mica despistat -no ho deu ser, però en fa cara-: la seva primera declaració sobre el futur de la relació de Catalunya amb Espanya ha estat clamorosa: ell seria partidari de la consulta (sobre el dret a decidir) dins de la legalitat. Alguns extremosos d’ultratomba li llançaren l’anatema corresponent. Alguns distrets del nacionalisme català reaccionaren positivament, amb esperança: Madina encetava un nou llenguatge, digueren.

Una i altra reacció posen en relleu fins a quin punt la tensió desestabilitza l’enteniment. Quina porta oberta a la segregació varen poder veure uns a les paraules de Madina i quina aportació al debat hi veren els altres?

Madina no havia sortit ni un forc del discurs oficial del PSOE/PP. La consulta dins de la legalitat: què és això, què vol dir de nou? I, per si no fos ben clar, alça la veu la senyora Susana Díaz Pacheco per recordar-li que el marc és la Constitució -i no tenim dubtes sobre la lectura que en fa la presidenta andalusa. Madina diu que és clar que sí, que això és el que ell volia dir, etc.

Idò? A què ha vengut tot plegat? Els socialistes, començant pels catalans, sembla que tenen, sobretot, ganes d’embullar -el feliçment dimissionat Pere Navarro ha fet pòdium en aquesta especialitat de la subpolítica. Mala cosa que, deliberadament, Madina, amb la col·laboració de la creativa Díaz Pacheco, hagi volgut afegir confusió a un assumpte que ja no admet més frivolitats. Pitjor encara seria que la cosa li hagués sortit així sense haver-s’ho proposat, com l’aigua surt de la font.

Cada dia creix la percepció dels problemes dels socialistes: de la seva grossària i del seu pes, s’entén. I cada dia creixen els indicis que aquests problemes tenen d’arrel el factor humà.

EDICIÓ PAPER 10/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF