Mateu Matas, 'Xurí': "S'ha activat la funció crítica, social i política, de la glossa. Ara s'hi opina"

La veu de l'experiència A Mateu Matas Ordinas tothom el coneix com a Mateu Xurí. Ell es defineix com a glossador, però als seus 31 anys són molts els que ja fa temps que el qualifiquen de mestre. És un dels artífexs de la joventut que viu la glossa en català

Una el mira i s'imagina un cervell fet de calaixos plens de paraules. Mateu Xurí m'acaba d'advertir que quan m'escolta no ho fa com qualsevol persona. Diu que cada paraula meva que li pugui interessar, l'emmagatzemarà en un dels compartiments del cap per quan l'hagi de menester. Mateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982) ja va néixer com a Mateu Xurí, el malnom que li ve de família. Com li ve la glossa, encara que sap molt bé que ningú no neix glossador, que s'hi fa. Però només hi arribarà qui en tengui les habilitats necessàries. Xurí diu que pot "sobreviure" de la glossa, mentre estudia filologia catalana.

Què significa glossar per a qui n'és considerat un mestre?

Glossar no és més que un acte de comunicació, un acte de parla, és mantenir una conversa en vers. La glossa és un poema oral, normalment improvisat o fins i tot improvisat a mitges, que recull la tradició dels joglars i trobadors o la dels poemes orals anteriors, com l'Odissea. Homer ja va fer un gran poema oral.

Difícilment improvisat, no?

Els poemes orals, com les glosses, tot i que els escriguis, ho fas des dels codis de l'oralitat. Són els mateixos codis d'una conversa, tenint en compte el llenguatge, una mètrica i una melodia. La glossa és eminentment improvisació, però esclar que pots improvisar perquè tens un gran bagatge, no només en el lèxic, sinó també d'informació social, política, literària... El moment en què la glossa es canta és el mateix moment en què es crea.

I si es queda en blanc?

Quan el glossador es queda en blanc fa servir aquells versos que ha dit tantes vegades, i en treu uns o els altres segons la situació l'hi demana.

Com va començar a glossar i qui n'hi va ensenyar?

He sentit glosses tota la vida. La meva és una d'aquestes famílies estranyes que encara no ho havien deixat perdre. Escoltava mon pare, que era mig glossador i cantava per Sant Antoni quan la festa era més autèntica.

Què vol dir, que Sant Antoni no és autèntic ara?

Abans era més autèntic. Ara, en molts de sentits i com passa amb tantes festes, s'ha convertit en un dia de marxa. De fet, per als glossadors, Sant Antoni representa la part més festiva i folklòrica de la glossa. Aquesta és la seva virtut i el principal defecte. Vull dir que ha servit de substrat per mantenir-la en les èpoques més difícils, més com a cançó popular que com a glossa. I l'inconvenient és que hem de deslligar la glossa d'aquesta visió folklòrica, perquè si no, com passava abans, la resta de l'any deixa d'existir. Si hi ha 365 dies per glossar, per què s'han de fer glossades per Sant Antoni?

El cas és que són bons temps per a la glossa, ¿no ho creu?

Esclar que sí. Hi va haver 50 anys molt foscos per a la glossa i per a la cultura popular, que durant el franquisme es va fer tot el possible perquè perdés prestigi social. Es perseguia tot el que fos autòcton, autèntic. I en el cas de la glossa i especialment en el dels glossadors de picat [ combat entre glossadors] no hi va haver relleu generacional.

Així i tot, ¿a les Illes hi ha molts de glossadors joves? I a Catalunya?

La realitat de les Balears, sobretot de Mallorca i Menorca, és diferent de la de Catalunya. A les Illes hem tengut la sort de poder agafar el fil tènue dels glossadors de setanta anys o més, no ens hem vist obligats a inventar-ho. En canvi, a Catalunya pràcticament han hagut de començar de nou. Hi ha col·lectius com els Cor de Carxofa que fan una tasca molt interessant.

A què atribueix el ressorgiment de la glossa?

La glossa s'ha actualitzat lingüísticament i en els temes. Li hem tornat a donar funcionalitat, i això ha estat essencial. Ja se'n varen cuidar durant dècades que perdés la funció, que no pogués fer pensar, que no fos crítica. Varen fer que els glossadors fossin bufons per entretenir. Ara s'ha activat la seva funció crítica, social i política. Avui s'opina a través de la glossa.

Existeix un mètode per aprendre'n?

Cal dir que si abans la glossa seguia un mètode d'aprenentatge, ara és necessari seguir un mètode d'ensenyament. Cuba i el País Basc són pioners en aquests mètodes, amb escoles d'improvisació excel·lents. Aquí la glossa hauria d'entrar en l'educació acadèmica per l'aportació que podria fer en la capacitat d'expressió oral, d'improvisar un discurs, de lligar idees. Però a les Balears tenim unes institucions que no fan més que frenar l'avenç de la llengua.

Quin és el millor glossador?

L'amo Toni Socias deia que el millor glossador és el que dóna més peu a l'altre a contestar. Ho subscric.

Ens donaria 3 consells per glossar?

El primer és saber què has de dir i que aquesta idea l'has de condensar al final de la glossa. Llavors la pots començar. Has de crear recursos per encabir-hi tot el que vols dir. I has d'automatitzar la part formal de la glossa per, dins aquesta forma, poder posar-hi el fons. Ara bé, si algú es vol fer glossador, ha de viure un període obsessiu malaltís que et fa estar hiperconnectat mentalment a la glossa. Jo veia sortir el sol al llit sense haver-me adormit.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF