Límits a la pressió fiscal!

Tot just acabem de cloure el nostre nou marc fiscal amb l'aprovació de la Llei de l'IRPF a finals d'abril, i ara toca reflexionar sobre l'impacte que tot aquest seguit d'impostos tindrà sobre la societat andorrana i més tècnicament sobre el nostre PIB.

De fet, aquest ha estat un tema present en el projecte de llei de sostenibilitat financera i d'estabilitat pressupostària, avui en tràmit, enquadrat dins de la popular expressió de la "regla d'or". Més enllà dels límits a la capacitat d'endeutament de l'Estat (Govern, parapúbliques i comuns) que ben segur ningú discutirà, sigui quina sigui la ideologia que defensa, hem pogut assistir les darreres dues setmanes a certes discrepàncies entre els parlamentaris membres de la comissió de finances i el propi Govern sobre la conveniència o no de fixar un topall màxim de la ràtio de pressió fiscal sobre el PIB mitjançant aquesta popular "regla d'or".

El que semblava una valenta iniciativa parlamentària s'ha anat diluint dia rere dia, per les matisacions d'uns que deien que era massa d'hora o que d'aquí a un any hi havia eleccions, o d'aquells altres que més tècnicament apuntaven la dificultat de càlcul en dependre la nostra fiscalitat massa del turisme o pel simple fet que d'altres països amb regla d'or no havien considerat convenient incloure-ho, i tot plegat acaba en un cert canvi d'opinió d'aquells mateixos "valents" parlamentaris que ara han començat a veure-hi obstacles.

Perdoneu-me tots, uns i altres, però posar límits estables en el temps a la pressió fiscal era una molt bona idea! I ho segueix essent, òbviament, i cal persistir en aquesta línia. No veieu que la ciutadania està desconcertada, perplexa, intoxicada pel núvol tòxic de la demagògia i el populisme creixent i que això dels "impostos" no s'ha encaixat massa bé?

Pels més escèptics, aquells que han vist en la implementació del nou marc fiscal una eventual pèrdua de capacitat adquisitiva o una simple limitació a la llibertat de la qual han vingut gaudint fins avui, saber que aquesta nova malaltia anomenada "impostos" no anirà a pitjor durant un llarg període de temps i que tanmateix aquesta mesura estimularà els nostres governants a administrar molt bé els recursos de què disposen, és tot un consol i una forma indirecta de recuperar la confiança en el sistema.

En general, hem de reconèixer que tant per a la ciutadania andorrana, com per als futurs inversors forans, ha de ser força gratificant saber que la pressió fiscal d'avui serà estable en el temps. Sense adonar-nos-en, aquells que ens dediquem a explicar cada dia les bondats del nostre nou model econòmic i fiscal, tindríem un avantatge més a afegir als ja tradicionals, fet diferencial que no ha de contrariar ningú, ni de casa ni de fora, i que al cap i a la fi, transmet seguretat jurídica, que és el que tothom reclama!

És cert que per viure en harmonia amb el nostre entorn europeu hem hagut de fer sacrificis importants. Els hem assimilat i els que pensem igual, fins i tot els hem assumit amb optimisme. Però per a tot hi ha un límit i la nostra irrenunciable sobirania ens ha permès conservar prou diferències competitives com per ara renunciar a un tret diferencial de qualitat com podria ser la limitació de la pressió fiscal perdurable en el temps.

Per tant, senyors parlamentaris i governants en general, siguin valents i limitin de forma estable la pressió fiscal! La ciutadania present i futura els ho agrairà!