Prop de casa hi ha un local comercial. Durant molts anys va ser un videoclub. Ja sap, VHS, Betamax, 2000 i "tornin les cintes rebobinades". Després va ser un Tot a Cent (per als lectors -i lectores- joves -i joves-, diré que el cent es referia a pessetes). A continuació va tocar una botiga de telefonia (era quan existia una empresa anomenada Airtel i l'anunci estrella era un tal Edu desitjant-nos bon Nadal). Posteriorment va ser una fruiteria amb un gènere d'una tristor còsmica. Després van instal·lar-hi una empresa de préstecs d'aquelles que, o bé et donaven (alegrement) 6.000 € en cinc minuts només per la teva cara bonica (i que oblidaven explicar que l'interès era només del 20%), o bé t'ajuntaven tots els teus crèdits en un de sol (i oblidaven explicar que signaves un paper en què et comprometies a estar pagar durant 60 anys). Quan aquesta gent tan generosa va fugir cames ajudeu-me, allò va esdevenir un negoci de compra-venda d'or. Més tard l'or va deixar pas a una cosa dedicada a la bijuteria. Van seguir gelats de iogurt. Bé, o de iogurts gelats, que mai ho vaig acabar d'aclarir. Finalment, l'últim negoci, el que hi ha ara, és un de cigarrets electrònics. La novetat és la seva gran aportació lingüística, que consisteix a dir, de la producció de vapor (que serveix per fer-te l'efecte que estàs fumant), vapejar .
A casa ja fem apostes a veure si aquests tancaran abans o després de Nadal. I també sobre els mesos (o anys) que tardaran a poder tornar a llogar el local a algú i quin serà el negoci que ens mostrarà quin (i com) és el món (real i econòmic) efímer on anem vivim.
