Publicitat
Publicitat

L’atur: una emergència social

Les darreres dades de l’Eurostat sobre l’atur constaten, una vegada més, el greu problema que té Espanya i sobretot determinades comunitats autònomes amb l’ocupació. De les 272 regions europees dels 28 països que configuren la Unió Europea, les cinc primeres posicions amb la taxa d’atur més alta són espanyoles, i encapçala el rànquing Andalusia, amb una taxa del 36,3%. Catalunya està en la posició 21, amb una taxa del 23,4%, mentre que la mitjana espanyola se situa al 26,4%. En canvi, la mitjana europea està al 10,8%.

És evident que aquest és el principal problema que té actualment l’economia espanyola, i que, tot i que tècnicament deixem d’estar en recessió, continuem estant immersos en una profunda crisi que està derivant en l’exclusió social dels col·lectius més vulnerables. Només cal analitzar els informes d’organitzacions com Càritas o Save the Children, que constaten que a Espanya cada vegada hi ha més risc de pobresa i d’exclusió social, i, a més, evidencien que les polítiques socials que es duen a terme tenen poca capacitat de reduir la pobresa.

De fet, Catalunya té el percentatge més elevat d’aturats de llarga durada. Un 52,8% dels aturats fa un any o més que busquen feina. Una altra dada preocupant és l’atur juvenil, el dels menors de 25 anys, que se situa en el 50,7%.

Com es pot veure, es tracta d’un problema molt greu, gairebé alarmant, al qual cal fer front mitjançant un gran pacte social entre els governs, les empreses i els sindicats que permeti arribar a acords sobre possibles fórmules per estimular l’ocupació. Aquestes taxes d’atur desorbitades només es poden reduir a través de la creació de noves empreses i fent que les existents generin més riquesa i guanyin dimensió. És a dir, cal estimular nous projectes empresarials, i reforçar la competitivitat dels actuals. Ara bé, la competitivitat no s’ha de buscar tan sols amb més reducció de costos salarials, cosa que ja s’ha fet, sinó també incidint en altres àmbits, com l’organització de l’empresa, els costos energètics, els costos de gestió administrativa i la seguretat jurídica, entre d’altres.

El pacte social ha d’implicar necessàriament que s’emprenguin mesures de reactivació econòmica a curt termini de caràcter excepcional en tots els àmbits (fiscal, laboral, financer, administratiu i educatiu, entre d’altres) i, perquè això sigui factible, tots els col·lectius hauran de fer concessions. Altrament, serà impossible.

Així, per exemple, en l’àmbit fiscal una possible proposta seria bonificar per un temps limitat el 100% de les quotes de la Seguretat Social de les noves contractacions -sempre que s’incrementi la plantilla- de persones procedents dels col·lectius amb més dificultats de trobar feina, com els joves o els aturats de més de 50 anys o en situació d’atur de llarga durada i, per tant, amb possibilitats molt limitades de tornar al mercat laboral. És evident que l’Estat deixa d’ingressar unes cotitzacions a la Seguretat Social, però és que l’alternativa és no ingressar res. A més, com he dit, s’han d’entendre com a mesures excepcionals i acotades en el temps, que suposin l’estímul necessari per reprendre un camí de creixement econòmic sostingut.

En l’àmbit laboral, caldria estudiar la possibilitat de fomentar el treball a temps parcial, especialment per a determinats col·lectius, com pot ser el cas dels joves en atur. D’aquesta manera aconseguirien una experiència laboral i, a la vegada, podrien millorar en aquelles competències més vinculades al lloc de treball.

Un altre aspecte que sens dubte cal millorar de manera urgent és l’accés al crèdit de les empreses, sobretot de les pimes, ja sigui a través dels mecanismes tradicionals -com és l’endeutament bancari- o mitjançant noves fórmules de finançament -crèdit oficial, inversors informals privats com business angels i foment del mercat alternatiu borsari per a les pimes, entre d’altres.

També és recurrent que es demani que es redueixin els tràmits per posar en marxa nous negocis. Espanya és un país on crear una empresa continua sent un procés complex i dificultós. A l’informe Doing Business 2013 del Banc Mundial, Espanya està en la posició 136 del rànquing. Aquest fet és un fre important a la creació d’empreses i a la captació de noves inversions i, per tant, a la reactivació. En aquest sentit, caldria simplificar realment els tràmits i els terminis, i, a més, adequar-los a la dimensió de les empreses.

Com el lector pot comprovar, d’actuacions se’n poden fer: només cal voluntat política de tots els implicats per dur-les a terme. Ara bé, el problema és tan seriós que cal actuar amb celeritat i contundència. No fer-ho pot portar problemes més greus que els que ja tenim.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF