A la ja famosa entrevista de Jordi Évole amb Jaume Matas, l'expresident enaltia l'aportació de Joan Carles de Borbó al turisme illenc. Ho feia com una mica escandalitzat perquè algú pogués qüestionar el gran dogma dels darrers cinquanta anys de la història turística de Mallorca -afecta, per tant, la jove figura d'aquell príncep Joan Carles, adelfinat per Franco, desplegant les seves variades inquietuds pels estius de l'illa. És una visió del fenomen reial àmpliament compartida durant anys per molts d'illencs, sobretot pels responsables oficials del turisme i els que de facto comanden en aquests afers. Per això l'expresident Jaume Matas ho va emfasitzar amb religiosa veneració.
Ja no sabrem mai com s'hauria desenvolupat el turisme a Mallorca i a les Balears en general si Joan Carles de Borbó s'hagués estimat més estiuejar a Mojácar. No disposam d'estris de precisió per amidar l'impacte de la seva presència estival en les nostres illes a les estadístiques. Sense arribar a engirgolar-ne un dogma, la fe tendrà un paper en la confecció de les visions més positives i de les més negatives de la qüestió.
Enguany s'ha estravengut una situació que podria ajudar a replantejar les coses i a projectar-hi una mica de llum. L'annus horribilis de la Casa Reial ha avariat la imatge de la Corona fins a convertir-la en una cosa entre l'espertent hispànic i la màscara expressionista més desficiosa. I el rei ha renunciat a l'ús del iot Fortuna, que simbolitzava el reconeixement i la gratitud illenca pels serveis prestats.
La renúncia té un valor simbòlic de llarg abast, és com si el monarca hagués tornat l'anell de compromís. O com si d'aquesta manera volgués anunciar la fi d'una relació de molts d'anys, una separació traumàtica -tant si Mallorca era l'esposa com si era l'amant: en aquest darrer cas, el gest desprèn concomitàncies de dramatisme picant.
Però, en fi, la vida continua, com se sol dir quan la vida ha patit una forta sotragada. De moment, el turisme ha respost formidablement bé a la nova situació, les xifres no s'han ressentit de la caiguda del poder promocional del rei.
És així, idò, que per ventura la seva influència positiva no era tanta? O que ara ja no és tan necessària com pensaven Matas i els illencs en general?
En fi, tal com viuen, d'ofegades, aquestes setmanes les dues illes més turístiques, potser convendria la reinvenció de la Corona, per disposar de la figura d'un rei que, en lloc d'entusiasme i de vitalitat, inspiri greus reflexions sobre el pas del temps i la fragilitat de les coses humanes: qui sap si, així, s'asserenarien els mercats i allunyaríem el perill de morir d'èxit -ço és, d'asfíxia.
