El dia d’ autos : “Posa la tele: ara Rajoy anunciarà que el rei abdica”. Gràcies per l’avís. Però la novel·la que llegia en aquest moment - Cor mentider, de Marc Cerdó- era prou interessant i entretenguda per no interrompre’n la lectura per una cosa de poca importància. Que el rei d’Espanya abdiqui i que el seu fill ocupi el tron és una espècie d’afer administratiu, de curt abast polític, que, ja ho sabem, ha aixecat i aixecarà renou i polseguera. Però, què hi ha, de substancial, en aquest relleu? Paga la pena abandonar una bona lectura per deixar-se endur per tota la pirotècnia mediàtica d’anuncis, reaccions, explicacions, profecies, especulacions i altres maneres que tenen tants d’espanyols de guanyar-se la vida? Tota aquesta retòrica, a més, es reprodueix i es propaga per les mateixes tàctiques dels mitjans que han menat Belén Esteban a ser no sé ben bé què, però en qualsevol cas una celebritat.
Ja em perdonareu, amics, companys, col·legues i saludats d’enfora -demòcrates entusiastes o feixistes en stand by -, però crec que tots plegats hauríem de recuperar una mica de serenitat i fins i tot valorar la capacitat d’indiferència com a filtre per anar pel món.
No és que em cregui més enllà del bé i del mal, per l’amor de Déu, però hi ha coses que no acab d’entendre: l’escassa importància que s’ha atorgat a la reacció d’Aznar, que ja dóna ordres al futur rei: ha de garantir la unitat d’Espanya. Perquè..., i si no? Ah, aleshores els poders fàctics hauran d’anar a cercar Luci Quint Cincinnat i distreure’l un temps de l’explotació de les seves finques perquè torni a salvar la pàtria? La contaminació sonora aixecada per un simple relleu no hauria d’ofegar el renou dels cavalls, si és que es posen en camí cap a la casa del patrici romà.
