L’Infant Cristian i na Ignàsia

Corren per les xarxes uns virals amb un plantejament ben senzill: què passaria si homes i dones invertissin els papers? La cineasta Eléonore Pourriat va fer aquest experiment al curtmetratge Majorité Opprimée, mentre que un web mostra com serien els anuncis sexistes de cotxes, moda i cervesa si les dominadores fossin elles.

Fem la prova amb la família reial. Imaginem que la Infanta Cristina fos un Infant Cristian, i va participar amb la seva dona Ignàsia en una empresa sospitosa de malversació de fons públics i frau fiscal. Imaginem que, després d’imputar la seva dona, el jutge Castro citàs a declarar l’Infant Cristian. Qualque advocat gosaria basar la defensa en el desconeixement i l’amor per la seva parella?

No entrarem en la part de l’amnèsia, que no té gènere (no recordar és l’excusa de moda). Però centrem-nos en altres respostes de la Infanta, i imaginem que les hagués donat un home. L’Infant Cristian mai no ha entrat a la seu de l’empresa que té amb la seva dona. De fet, acaba d’assabentar-se que a la primera planta de ca seva hi havia una societat; sí, hi veia moviment, gent que entrava i sortia, però no sap amb qui treballava na Ignàsia. Ell feia feina al banc i es fiava de la seva dona, deixava que s’encarregàs de les finances i no es ficava en la seva gestió.

Allò que al cas de la Infanta Cristina ens volen fer passar per ignorància, al cas de l’Infant Cristian sonaria a indiferència, com si el seu negoci fos un caprici d’amigues del qual ell es desentenia. Els dos casos són inversemblants, però amb un matís. Quan els seus advocats emparen la filla del Rei en el desconeixement, no tan sols tracten el conjunt de la societat com si fos beneita; també reforcen la idea que les dones ho són especialment. M’insulten per partida doble.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF