Kerry Kennedy: "Sempre he treballat pels ideals de justícia social que va defensar el meu pare"

Només tenia nou anys quan van assassinar el seu pare, Robert F. Kennedy, que acabava de celebrar la victòria a les primàries per Califòrnia i semblava anar directe a la presidència dels Estats Units

Només tenia nou anys quan van assassinar el seu pare, Robert F. Kennedy, que acabava de celebrar la victòria a les primàries per Califòrnia i semblava anar directe a la presidència dels Estats Units. Kerry Kennedy (Washington DF, 1959), la setena dels onze fills de qui era senador per Nova York i d'Ethel Skatel, és avui la presidenta del Robert F. Kennedy Center per a la Justícia i els Drets Humans, a més de presidir el Consell de Lideratge d'Amnistia Internacional als EUA. Advocada de formació, és a Mallorca per presentar el programa STTP (Speak Truth to Power), que el curs vinent ja s'aplicarà en escoles públiques de l'illa. L'objectiu, que els estudiants exerceixin com a defensors dels drets humans.

Com a autora de Speak Truth to Power , què us semblen els moviments dels indignats i altres revoltes socials que sorgeixen arreu del món?

Cada cas és diferent i hauríem de parlar en particular de la Primavera Àrab, de Turquia, d'Egipte, de Grècia, del Brasil, del moviment del 15-M i de tantes altres revoltes. Ara bé, en general, els veig com a moviments del tot positius perquè enforteixen la comunitat i condicionen els governs. Es comença quan la gent diu "Això [el que sigui] és una injustícia i volem canviar-ho". I moltes vegades acaben canviant-ho.

Quina violació dels drets humans la preocupa més?

Si n'he de triar una, sens dubte la violació dels drets de les dones és la principal. És una violació que cometen els governs, la família, la parella o les creences religioses. I el fracàs en la seva resolució es demostra en les dades de violència contra les dones a tots els països, al meu també. La violència contra una dona no la impacta només a ella, sinó que també afecta la seva família, el seu grup laboral i tota la comunitat que l'envolta. Si fóssim capaços d'acabar amb la violència contra les dones, aturaríem bona part de les violacions dels drets humans al món.

Esmenti altres injustícies socials que cregui que requereixen una resolució prioritària.

La pobresa i la falta de feina, els conflictes del Pròxim Orient, l'escalfament global i, per descomptat, la falta d'aliments, de condicions sanitàries i d'educació per als infants, a més de la violència exercida per les corporacions multinacionals. Hi ha tants casos... Així i tot, entre totes aquestes violacions dels drets fonamentals, hi ha dues noves situacions que em preocupen, i estan relacionades amb internet: d'una banda, la supressió de la llibertat d'expressió i la intimitat; de l'altra, l'ús que en fan els governs per investigar i controlar tothom. La lluita pels drets humans s'ha de redireccionar i actuar en aquests àmbits. Tot i que crec que, 65 anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara és un document molt bo, s'hauria d'actualitzar i incloure la xarxa.

Com diu, han passat 65 anys d'aquella declaració fonamental, i encara no hem après a respectar-la.

Quan vaig començar a treballar, als 80, la majoria de països llatinoamericans estaven sotmesos a dictadures cruentes; avui, la majoria tenen democràcia i es persegueixen els crims que es van cometre. Sud-àfrica tenia l'apartheid. La situació és infinitament millor. Queda molt per fer, però hi ha motius per ser optimista.

Porta la política als gens. Com va ser l'educació que van rebre de la família, en aquest sentit?

Penso molt en el que deia el meu oncle, el president John F. Kennedy: "No et demanis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país". A casa nostra, ens van inculcar la responsabilitat de crear un món més just. Ja de ben petits, llegíem els diaris plegats i ens preguntaven què en pensàvem de qualsevol tema. Cada setmana fèiem una mena d'article d'opinió sobre l'actualitat. I a la taula es discutien els temes del dia o fèiem jocs sobre la història o amb les paraules. Tot això em devia marcar, perquè sempre he treballat pels ideals de justícia social que va defensar el meu pare i la família.

Parleu del programa STTP que implanteu ara a Mallorca, després que 800.000 estudiants del món ja l'hagin seguit.

Penso que és una tasca educativa de primer ordre per garantir els drets humans en el futur. Ara comencem a Mallorca, però volem ser a Catalunya aviat. S'imparteix durant dotze setmanes a alumnes d'entre 15 i 18 anys, d'escoles públiques. Després d'entrenar els mestres, donem als estudiants els instruments i els motius per dir no davant qualsevol injustícia. A través del coneixement de casos reals, els adolescents entenen que han d'estar garantits els drets de les persones. Coneixen quins han estat els líders en aquestes lluites. I fan tot un programa d'entrenament amb l'objectiu que cada un acabi dient, orgullós: "Jo sóc un defensor dels drets humans".

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF