Jaume Sastre hauria de ser ara mateix un esclafit en la consciència de l’honorable José Ramón Bauzá, però aquest esclafit no troba l’objectiu. El president ha dit que no es reuniria amb els docents i sembla que, d’aquest assumpte merament formal, n’ha fet una qüestió d’honor. L’honor és un concepte devaluat per l’ús que n’han fet persones no gens honorables. Aquí solem parlar d’honra, que presenta una fonètica més quotidiana, però que té el sedàs més fi. Sabem molt bé quina tria faríem entre una persona d’honor i una persona honrada, amb el ben entès que podrien ser la mateixa persona.
De l’honradesa de Jaume Sastre, no crec que gaire gent en tengui dubtes. Poques persones del nostre entorn són tan conseqüents amb les pròpies idees. El que fa ara -quasi quaranta dies de vaga de fam- és una veritable gesta que deixa enrere el falsari concepte d’esforç que els governants s’atribueixen en explicar les polítiques que ens perjudiquen. Cap dels actuals governants no ha fet res que exigeixi tant de sacrifici com el que fa el professor Jaume Sastre.
Mereix, per tant, tot el respecte. Abans que ell, un docent jubilat, Jaume Bonet, també optà per l’expiació en pròpia carn dels pecats aliens. En un article a DdB, vaig afegir la meva veu a les que li demanaven que cessàs en la seva actitud, perquè la vida de la persona s’ha de salvaguardar en tota circumstància i perquè les vagues s’han de proposar objectius possibles. Jaume Bonet ja els havia assolit: havia vigoritzat la consciència lingüística i cultural de la nostra gent fins on era humanament factible. Aleshores el Lobby per la Independència em dedicà algunes inexactituds que podien semblar insults, i m’implicà en una conjura enquimerada: “Ahir va ser el conseller fatxa del PP Rafael Bosch/Bosque que des de la tribuna del Parlament va demanar a Jaume Bonet que deposàs la seva actitud (...) Avui, ha estat Guillem Frontera que ha repetit el prec (...) L’operació sandvitx, doncs, sincronitzada entre Bosque i Frontera, està en marxa...”.
De manera que ja sé a què m’expòs en demanar humilment a Jaume Sastre que deposi la seva actitud, per raons humanitàries i perquè realment la seva vaga ha assolit els objectius que és possible assolir. La consciència i el deure del governant no donen per més.
