Isern, el Gallardón de Mallorca

Va casar una parella homosexual a la plaça Major de Madrid, malgrat les crítiques de l’Arquebisbat i el seu mateix partit. I amb això n’hi va haver prou perquè tothom cregués que Alberto Ruiz-Gallardón era progre. L’esquerra no el tupava gaire, la dreta feia broma que era un infiltrat. Ell anava fent, conscient que qui riu l’últim es fot de tot.

L’enemic sol ser a casa. La mala estratègia de José Ramón Bauzá al capdavant del Govern ha alimentat el poder del menystingut Mateu Isern, un advocat que no sabia ni fer un discurs quan s’estrenà com a batle de Palma i s’enorgullia de no haver ostentat un càrrec rellevant fins llavors.

Per culpa de la llengua, Bauzá no ha entès res des del principi. Qui has de tenir al teu costat és Canyelles, no Cañete. Sobretot si el candidat a les europees diu públicament que ets el millor exportador de sobrassades, perquè sona igual que si estiguessis repartint xoriços.

Ningú no vol que el relacionin amb el perdedor i ara el president ho és. La seva interpretació de “lo nostro” resulta tan paròdica com patètica, i només hi podria donar suport una inculta com Trepitja Maria Camps. Fa tanta vergonya que, si te’n desvinculis, has guanyat. Aquí rau l’èxit d’Isern, ni tan sols ha hagut d’oficiar un casament gai. L’únic que el diferencia de Gallardón és que, si el madrileny és un animal polític, ell acaba de descobrir la política com el cadell de llop tasta la carn per primera vegada en ser deslletat. I li encanta. S’està disfressant com al conte de les set cabretes. Per això és tan perillós.

A sobre, ja sap parlar. No et fiïs mai d’un polític capaç d’aprendre. Maquiavel entenia que tot Príncep ha de tenir virtut a prendre bones decisions, i fortuna a trobar-se en una situació -no provocada per ell mateix- que el beneficia. Tots sabem què ha passat amb Gallardón.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF