Les dades fetes públiques per Euroestat aquest dimecres són com un oasi enmig d'un desert de males notícies. Al capdavall, l'eurozona només va créixer una dècima més del que s'havia calculat, un 0,3% enfront d'un 0,2%, però el fet que la realitat superés la previsió ha suposat una autèntica injecció d'optimisme per a un continent immers des de fa massa temps en la malenconia.
Des del punt de vista de Balears, a més, el creixement d'Alemanya (0,7%) i França (0,5%), basat sobretot en el consum intern i la inversió, resulta especialment interessant, ja que són dos mercats emissors de turistes. Poc significatiu el francès en termes absoluts, essencial l'Alemany en tots els aspectes. La dada ve a corroborar que el trampolí més efectiu per sortir de la crisi serà la fortalesa o si més no la recuperació dels països que miren les Illes com a destinació turística. Després de felicitar-nos, però, cal treure'n les lliçons corresponents. Sembla evident que la decidida actuació de Mario Draghi al davant del BCE, en el sentit d'assegurar que qualsevol atac especulatiu contra algun estat de l'euro seria respost immediatament, ha servit per dissipar els dubtes sobre la moneda única que tot just fa un any omplien pàgines i pàgines. Espanya és el país que més s'ha beneficiat d'aquesta política i avui té una prima de risc de 260 punts quan fa un any era del doble. L'altre factor que hi ha ajudat és constatar que la reducció del dèficit públic ha de fer-se a una velocitat que no estranguli l'economia. Els marges concedits a països com Espanya han estat la prova d'aquest canvi de paradigma.
A l'altre plat de la balança cal assenyalar que es tracta d'un creixement desigual i desequilibrat, amb dos grans forats negres: Espanya i Itàlia, que encara necessiten temps i un programa ambiciós de reformes per sortir del pou.
I precisament Espanya, el tercer mercat emissor de turistes en termes absoluts, té un panorama poc encorajador com per dedicar recursos familiars a les vacances. Així s'ha pogut comprovar enguany a les principals zones turístiques, on només el creixement de mercats com el rus ha anul·lat la forta baixada de turistes espanyols.
