Llegeixo a l'ARA que els prínceps del Regne d'Espanya tenen problemes matrimonials i que "el fracàs de la seva vida plegats comença a transcendir". Es veu que na Letícia va deixar sol el seu marit amb Mariano Rajoy i els reis, cosa que, sincerament, tampoc no prova res. Jo també faria veure que haig d'anar a l'estomatòleg si el meu espòs quedés amb en Rajoy i els sogres. Però és que, a part, "Letícia hauria abandonat la Zarzuela just després que l'hereu marxés a Buenos Aires dilluns".
Fins ara, que els caps reials combinessin corona i banyes era normal. Es casaven entre ells (segons mercat) i a canvi vivien tota la vida a cos d'ells mateixos, és a dir, de rei. Però figura que ara són una monarquia "del segle XXI". I això vol dir que es casen "per amor", com els plebeus. I si es casen per amor, l'amor pot acabar-se i hi podria haver un divorci que els desmuntés la paradeta.
És per això que la monarquia, per molt del segle XXI que sigui, té els seus mecanismes medievals. Com es pot impedir que la membre femenina abandoni el llit conjugal? Doncs amb unes capitulacions matrimonials. Na Letícia va firmar (tal com s'ha publicat) que en cas de separació "les filles del matrimoni estan a disposició del pare i de la Corona". Jo fins fa poc pensava que una cosa tan bèstia només la firmes quan no en tens, de fills. Però ara penso que potser no. Que potser és veritat que ells són d'una altra pasta i que s'estimen els fills d'una altra manera. Per exemple, cada cop que fan un viatge oficial plegats de quinze dies a la Xina, han de deixar les criatures amb una mainadera. I aquestes criatures, per tant, deuen haver passat més temps a la falda de la mainadera que a la d'ells. Deu ser per això na Letícia ha "abandonat la Zarzuela just després que l'hereu marxés a Buenos Aires" sense patir. Ja deu saber que deixa les nenes en bones mans. Com sempre. Segur que ni se n'adonen, que no hi és.
