Vaig haver de mirar que no fóssim dia primer d'abril, que a Menorca és el dia d'enganar. Perquè, de la mateixa manera que aquí deim got i no tassó, també feim el primer d'abril en tost dels sants innocents del vint-i-vuit de desembre. No sé si perquè els menorquins no som prou sants, o perquè no som gaire innocents, o simplement perquè els anglesos ens van dur el seu Fools Day abans de la darrera dominació espanyola. Però no: la data del diari estava bé –dijous, tretze de febrer–, i el titular no anava de berbes: Ser del PP té descompte. A la pàgina dos, l'article de la directora ho confirmava des de la primera frase: No és una broma. I a les pàgines interiors s'explicaven tots els detalls de l'operació Targeta Blava.
Des del primer moment vaig sentir que ens trobàvem davant una iniciativa literalment espectacular, o sigui, pròpia del món de l'espectacle. He anat seguint el fil de la notícia amb el més gran interès, i ja no m'ho puc treure del cap. Sí, al principi em van assaltar alguns escrúpols de consciència. Açò no deu estar bé, em deia aquella molesta veueta interior. Però els confés que, davant l'evidència d'haver trobat petroli, finalment he tombat el coll. ¿No estam cansats de dir que la política necessita idees noves, una renovació d'estil i de continguts, propostes fresques que tornin a connectar-la amb els interessos dels clients, vull dir dels ciutadans, una correcció essencial com qui gira un calcetí damunt davall? Idò ja ho tenim aquí: un partit polític convertit en una associació de consumidors, en un club de franquiciats, en una penya d'abonats a una llista de cupons descompte. No em negaran que és una idea tan atípica, tan provocadora, tan rabiosament nova, que esmicola definitivament les velles idees que ens poguessin quedar sobre el que és, o el que se suposa que ha de ser, aquest artefacte social anomenat política. Benvinguts al món real, que li diu Morfeu a Neo. Un senyor va dir per la ràdio que si als altres partits no els agrada la targeta blava del PP, que facin la seva d'un altre color. És clar que sí. I el darrer, que apagui el llum.
Ara mateix estic pensant a muntar un negoci. Encara no sé què vull vendre. Sobrassades, tal vegada, que veig que els agraden fins i tot com a decoració. Però açò ara és igual: l'important és tenir compradors, i don per segur que si em faig de la división azul, o com se'n digui de l'agrupació de comerços adherits a la targeta blava, la meva botiga s'omplirà i faré prou caixa. Perquè se suposa que estam parlant d'una operació garantida, no? Tampoc no deman que m'aclaresquin tots els detalls abans de començar, però els impulsors de la targeta han de comprendre que ningú no farà l'esforç d'embarcar-se en aquest travel club si el cop no és segur. Per part meva, i encara que no m'ho demanin, estic disposat a ampliar el marge de descompte als qui em paguin en negre, a bonificar les compres dels càrrecs públics que es recordin de lo nostro i, si m'ho demanen, a fer qualque regalet a qui senti l'ombra del dubte quan s'atraquin les eleccions.
(Excursus. Allò de les sobrassades és sensacional. La foto de l'escala de collir figues amb un caramull de sobrassades penjades és, sense pal·liatius, una altra obra mestra. Sembla un arbre de Nadal més nostrat. Podrien fer un afegit a la llei de símbols, prohibint que als arbres de Nadal de les Illes Balears la gent hi pengi aquelles bolles tan cursis. No senyor: a Mallorca sobrassades, a Menorca peces de formatge, i a Eivissa flaons, perquè #defensamlonostro).
Bé, el que dèiem: només són idees per quan ho posin en marxa. De moment, i com abans millor, haurien de publicar la llista de comerços adherits, perquè ja s'ha produït alguna confusió. Una vesina, sòcia del PP, va telefonar a l'empresa que li subministra l'electricitat per demanar el descompte. L'operadora que la va atendre va tenir feina per donar-li entenent que l'eslògan Actitud blava no té res a veure amb la famosa targeta, que ells s'ho van inventar primer, i que una simple coincidència cromàtica en la publicitat no dóna dret a cupons. Ho haurien d'aclarir, no fos cas que a partir d'ara tothom es prengui qualsevol propaganda de color blau com un missatge subliminar. A veure si algú encara es pensarà que el llumeneret blau de les rondaies mallorquines assenyala el camí cap a la cosa nostra.
La darrera i me'n vaig: a partir d'ara, res de televisar els mítings per IB3. El canal La tienda en casa és molt més adequat. De res.
