Aquest article tracta de dos temes actuals, un de més aviat esotèric i l'altre més seriós, però que permeten algunes comparacions i comentaris.
1. Els hitites. Alguns historiadors, amb una certa ironia, expliquen que quan el faraó tenia problemes interns a Egipte per una mala collita i per la manca d'aliments, creava un conflicte amb algun dels pobles veïns, normalment els hitites. Això li permetia obtenir l'adhesió dels seus súbdits per enfrontar-se amb ells, passant els altres problemes a un segon lloc. El govern espanyol, que té almenys quatre grans problemes al davant (la pobresa, la crisi, Bárcenas i la cuestión catalana ), ha aprofitat l'ocasió i ha aconseguit que les portades dels diaris de Madrid parlin sobretot de Gibraltar i del senyor Cameron mentre durin les vacances, i així quedin aparcats els problemes reals. Per ser honest, he de dir que el govern català també ha aprofitat el comportament de Madrid envers Catalunya, un comportament intolerable però totalment previsible des de ja fa un any, per rentar-se un xic les mans de la forta problemàtica econòmica i social que estem vivint. Un govern se'n va de vacances atacant Cameron i l'altre atacant Rajoy. Crec que el segon té molta més raó que el primer; almenys jo estic molt més disposat a fer-li costat. Però la comparació no deixa de ser vàlida.
2. Els desitjos dels ciutadans. No em sorprendria que tornessin a sortir pancartes de " Gibraltar español" , com si el govern espanyol pensés que aquest és un objectiu pel qual s'ha de lluitar. Independentment de l'anomalia que significa una colònia dins d'Europa, els objectius que suposen aquest tipus de pancartes estan fora de lloc i no són més que proclames per al consum popular. Caldria que, abans de grans discussions, tant el govern espanyol com el britànic escoltessin formalment l'opinió dels que viuen a Gibraltar, i en funció d'aquesta opinió, negociessin un acord. Igualment caldria que els governs català i espanyol escoltessin d'una vegada l'opinió dels catalans sobre la relació Catalunya-Espanya. És intolerable que Rajoy impedeixi que s'expressi aquesta opinió a través d'una consulta. I Mas ha d'evitar fer passos que pressuposin que ell ja la dóna per coneguda sense haver-la polsat.
3. Arbitratges. Rajoy parla ara d'elevar el conflicte de Gibraltar a instàncies internacionals. M'ha recordat allò que el govern català ha dit sovint en el cas del conflicte català. Crec que ens equivocaríem pensant que aquests arbitratges tenen un caràcter similar a les sentències judicials, i que suposen donar la raó a un o a l'altre. No són processos jurídics, sinó político-jurídics, en els quals no es tracta d'aplicar una llei, sinó de trobar un compromís, tenint en compte molts altres elements. He de dir molt clar que no veig ni el Tribunal de l'Haia, ni cap òrgan de l'ONU ni de la UE, dient que Gibraltar és espanyol ni que Catalunya és independent. Els veig, això sí, ajudant a vèncer la rigidesa del govern britànic en el primer cas, i la del govern espanyol en el cas català, per conduir una negociació que porti a un acord sobre una nova situació. No deixa de ser curiós que el govern espanyol reclami una negociació en un cas, i la rebutgi en l'altre!
4. Precaucions. Tant en un cas com en l'altre, però sobretot en el que he qualificat de seriós, cal que tinguem en compte tres precaucions diferents.
El coneixement formal de la voluntat dels ciutadans és el primer pas de tot el procés. S'ha de ser radical en l'exigència d'una consulta amb totes les garanties democràtiques. Cal que tot Catalunya faci una pinya al voltant d'aquesta exigència, i no es barregi amb d'altres.
Els ciutadans i els partits tenen el dret i el deure de defensar les seves opcions, però els governs han d'actuar deixant obertes totes les possibilitats mentre no s'hagi expressat l'opinió majoritària. En qualsevol instància internacional comptarà molt aquesta actitud, i es debilitaria molt la posició catalana, en cas contrari.
Si una part del procés ha de consistir en una negociació, cal no oblidar que els seus resultats seran sempre un compromís, i per tant no s'assolirà tot el que es planteja. Des d'aquest punt de vista és una ridiculesa el lema de " Gibraltar español" , però també pot ser inadequat, pel perill de frustració, el lema de "Catalunya independent", si no s'explica bé, amb paraules i amb fets, el que es vol dir amb la independència...
