En efecte, el predilecte d’Alícia Sánchez-Camacho i alcalde de Badalona ha tornat a fer servir la seva facilitat de paraula per referir-se al procés sobiranista i, concretament, al president Mas. Ens en congratulem, perquè sempre és un plaer escoltar la veu ben modulada de García Albiol, que serveix de vehicle per a les seves reflexions tan ben ponderades. En aquesta ocasió, i després de meditar-ho meticulosament (hi ha moments, fins i tot per a les ments més brillants, en què les neurones ranquegen una mica), García Albiol ha aconseguit verbalitzar un bell símil d’alt valor poètic: “Artur Mas es comporta com un antisistema”. Encara sort -des de la perspectiva garcialbiolesca-, que al batlle de Badalona no se li va acudir anar a fer sang. En aquest cas, segurament hauria dit que Artur Mas es comporta com un gitano romanès, una categoria ciutadana que García Albiol aprecia particularment.
Però no, l’alcalde va triar, a l’hora de desqualificar el president Mas, la figura dels antisistema, que, segons ell, s’han de tractar a base de molta policia armada amb molta porra i molts gasos dissuasoris. Qui li havia demanat al primer edil de Badalona que emetés la seva docta opinió sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya és un misteri, atès que no es recorda que ningú hagi mencionat Badalona en tot el que portem de discussió d’aquest tema. Però sí que en García Albiol ha considerat oportú esmentar el debat de dimarts al Congrés de Diputats per igualar Artur Mas amb la monja Forcades o amb José Bové, amb tots els respectes per a cadascun dels tres personatges. Seguint la línia doctrinària del PP, tot el que es troba més enllà dels argumentaris del partit és il·legal, és immoral, o engreixa.
És possible, admetem-ho, que el sobiranisme català estigui forçant els límits de la legalitat definida per la Constitució espanyola (fins ara no hi havíem acudit), però García Albiol faria bé de recordar que Artur Mas encara no ha pegat a ningú i que té la virtut que, quan parla, és capaç d’articular els sons de manera que se l’entengui, s’hi estigui d’acord o no. Abans de titllar algú d’antisistema, tal vegada és interessant preguntar-se quina és la idea que té cadascú del sistema dins el qual viu. Quins són els seus fonaments, quina la seva història, de quines idees sorgeix i a quines necessitats respon. Quines trampes conté, i també quines virtuts. En el cas de les democràcies occidentals, això que anomenem el sistema endinsa les arrels dins el pensament racionalista francès del segle XVIII, el que es coneix com a racionalisme, enciclopedisme o Segle de les Llums. Convé tenir-ho en compte. Ni que sigui, quan llegim declaracions com les de García Albiol, per no sentir-nos obligats a repetir unes paraules famoses que Voltaire va adreçar a Rousseau: “Davant de les vostra obra, missenyor, vénen ganes de caminar de quatre potes. Per desgràcia, fa més de seixanta anys que vaig perdre aquest costum”. Llàstima que les Llums, en alguns casos, brillin per la seva absència.
