EL DISCURS DOMINANT és com un riu domesticat, encaixonat per l’enginyeria política en un curs ordit segons l’estratègia que ha de servir. Neix potser d’una font que origina el primer corrent, tresca o s’encabrita espontàniament pel terreny, s’hi afegeixen altres aigües i el cabal s’infla i s’obre pas, no sempre a conveniència de tothom, no sempre en un sol curs: aquí i allà es ramifica, inunda, s’alenteix, crea terrenys de riquesa mitològica o atropella poblacions senceres.
LA FORÇA DE L’AIGUA abandonada a la seva naturalesa és imprevisible, és la força de déus antics i arbitraris, cruels avui i piadosos ahir. És menester dominar-la en benefici del més poderós, presentat sempre com el bé comú -hom procura que hi hagi algunes coincidències.
LA RESIGNACIÓ als canvis produïts davant els nostres ulls és descoratjadora. Hem posat a disposició del discurs dominant la pròpia capacitat de veure les coses i de valorar els esdeveniments: al cap i a la fi som fets d’argila -i ara parlàvem d’aigua. Com xotets dòcils, obeïm les instruccions i feim camí per on ens ho indica un ca a les ordres d’un pastor. En aquest art s’ha arribat a un grau de perfecció i d’eficàcia que meravella i aterreix. Amb una brevetat impossible, s’esborren de l’escenari figures cabdals, es reescriu el passat immediat i es distribueixen els rols a conveniència: qui era comparsa pot ser protagonista, una comèdia de vodevil és representada com una tragèdia -o viceversa.
ELS FETS D’UCRAÏNA, després de dos o tres dies de desconcert, ja han consolidat el discurs dominant: n’han desaparegut l’elecció democràtica de Ianukóvitx, la formació absolutament irregular del govern provisional -amb presència de nazis sense careta. Ara aquest govern és la víctima -pel seu europeisme humanista!- i Putin encarna la crueltat política dels tsars, d’Stalin, de tota la història de Rússia, la URSS i la Federació Russa. Sembla com si la nostra pobra ànima no pogués suportar la complexitat de la situació, i Occident i Moscou la simplificassin a la mida dels interessos de cadascú. Així tot és més comprensible, més simple, més digerible i més fals.
I simplifica la feina dels mitjans de comunicació: el confort de començar la jornada sabent qui és dels nostres i on tenim l’enemic. Un confitet.
