Giancarlo De Cataldo : "És millor tenir cent culpables a fora que un innocent a la presó"

Giancarlo De Cataldo (Tàrent, 1956) és jutge del Tribunal Penal de Roma, on viu des de fa trenta anys. Ha participat en el Festival de Pollença (Mallorca) com a ponent del cicle Literatura i guerra en la seva altra faceta: la d'escriptor i traductor, una feina que és indissociable de la seva tasca com a magistrat. Primer, es nega a parlar de Berlusconi i, després, demana on pot anar a menjar un bon sopar tradicional.

Un fiscal anticorrupció va comparar, fa poc, un partit polític amb la Màfia i va citar fins i tot el jutge Falcone, a qui coneix. Creu que el sistema polític és mafiós?

És molt important que diferenciem entre la Màfia, que és una organització criminal que neix a Sicília, i l'ús del terme màfia per definir una organització criminal que té relació amb la política. Hi ha un altre terme, que a mi no m'agrada, el sistema mafiós , una manera genèrica de definir relacions corruptes entre el món polític i el criminal. El problema de fons és saber que en el nostre sistema hi ha algunes pomes podrides. El més important és esbrinar si la degeneració de la política ha arribat a tal punt que posa en perill la supervivència de la democràcia.

Roberto Saviano deia a Gomorra que Espanya és un refugi per a la màfia europea.

Els mafiosos van on hi ha diners. Avui, si jo fos un d'ells, aniria a Alemanya. No sé si hi ha nuclis mafiosos a Espanya, però la veritat és que és un país que està en les rutes del narcotràfic.

Què ha fracassat en el control del narcotràfic?

Ha fracassat el prohibicionisme, com ho prova el fet que cada dia hi ha més droga i més consum, i que els narcos tenen un gran poder econòmic i molta liquiditat. Amb la liquiditat, arriba l'atac a la democràcia, i això és perillós. Per això em pregunto si no hem de canviar totalment el camí a seguir.

Com a jutge, quin marge de decisió té quan no està d'acord amb una llei però l'ha d'aplicar?

La llei és la llei. Un culpable ha de ser condemnat i un innocent quedar lliure. Si es dubta, llibertat. És millor tenir cent culpables a fora que un innocent a la presó.

Com va sorgir la seva vocació d'escriptor?

Vaig començar a escriure als vuit anys i no m'he pogut aturar. Escrivia contes, històries d'aventura. I llegia molt. A l'escriptura s'hi arriba des de la lectura.

S'inspira en casos que han arribat al seu jutjat?

No. Els casos que porto em fan veure com són les persones en una situació excepcional, com ara un procés judicial. M'interessa l'ésser humà i als tribunals pots copsar com és la seva naturalesa.

Per tant, no escriu per poder fer justícia en la ficció.

No, i ara! En la ficció tu pots decidir qui és el culpable. En la realitat ho decideix la realitat, no el jutge.

Quins nous projectes té?

Estic escrivint un llibre a quatre mans amb Carlo Bonini que es dirà Suburra , el nom d'un barri romà on viu la gent de classe social alta. Parla de la Màfia, de la Camorra i de la mala vida romana, que aplega polítics, capellans del Vaticà, corruptes i corruptors. Una espècie de Carnaval italià amb molta dolenteria, sarcasme i ironia. Espero que s'entengui.

La societat italiana accepta bé el sarcasme?

Sí. De fet, segurament els italians tenen massa sarcasme. De vegades el que ens falta és serietat.

En la seva conferència ha dit que la cultura és l'única eina que ens permetrà sobreviure com a societat.

N'estic profundament convençut. Quan parlo de cultura no em refereixo a escriure un llibre o a visitar una exposició. Cultura és tenir els instruments i el coneixement que ens permeten interpretar la realitat. Hem de trobar sentit a les coses, interpretar-les, i per a això cal coneixement i una organització social que no només pensi a fer diners.

Com ho fem, doncs, per canviar el món?

Sobretot, no hem de perdre la fe, una fe laica, en la nostra capacitat de millorar. La millor prova és que estem millor que fa 50 anys.

Podem avançar amb uns mitjans sota control?

Si la televisió està controlada pels polítics, nosaltres farem servir el mòbil. Si ens vigilen, imprimirem fullets. I si no va bé, farem servir el colom missatger, o cridarem d'una part a l'altra de la muntanya.

Veu semblances entre el sud d'Itàlia i Mallorca?

Vinc de Tàrent, ciutat del sud que durant quatre segles va ser governada pels aragonesos. El cognom Catalano és molt popular al sud i la meva dona és diu Pomers de cognom. Amb això, ja ho he dit tot.