Funcionaris

Hi ha una mania bastant estesa, sobretot entre polítics impulsors de la retallada i congelació dels sous a una part del funcionariat i promotors del nou pla de pensions per als treballadors públics, d'emprar com un dels arguments que els funcionaris viuen molt bé i estan molt millor que els treballadors de l'empresa privada. Això sí, abans de fer una afirmació d'aquesta categoria, i com si volguessin fer-se perdonar els pecats, no se n'estan de relatar com de dur ha estat haver d'aplicar unes mesures tan dràstiques. Aquests polítics, molts d'ells governant o donant-los suport, demostren tenir molt poca argumentació i un discurs de poc nivell.

Malgrat considerar que els treballadors públics es beneficien d'unes contraprestacions que difícilment jo aconseguiré mai treballant per al privat (de fet porto ja més de cinc anys amb el sou congelat), reivindico el seu dret a tenir-les i a gaudir-les, sempre que sigui amb un control exhaustiu i posant els mecanismes per evitar els abusos i excessos.

Segur que tots ens hem topat alguna vegada amb aquell funcionari malhumorat, amb el que t'atén sense ni tan sols aixecar el cap, o el que et mira malament perquè has arribat just quan falten cinc minuts per tancar la finestreta. Segur que tots coneixem aquell que busca tant com pot escaquejar-se de la feina i se'l pot trobar pels diferents passadissos anant amunt i avall transportant els mateixos papers d'un lloc a l'altre. I molt possiblement coneguem aquell que ha arribat a un estatus senzillament perquè ha sabut caure-li bé al seu cap que li riu totes les gràcies... I sóc el primer que m'he estirat dels cabells quan m'hi he trobat. De treballadors barruts i aprofitats en trobem a tot arreu, al sector públic i al privat, i el que cal és saber-los destriar.

Però al costat d'aquests n'hi ha molts d'altres, els que serveixen al ciutadà, els que no escatimen un minut a l'hora de resoldre'ns els problemes, que creuen en la seva feina i la fan amb dedicació, i que no els ha engolit la maquinària burocràtica de l'Estat. O més simple encara, els que compleixen amb la feina per la qual estan contractats. Perquè, molt sovint, el problema real no és tant el treballador públic, sinó l'estructura creada per l'administració. Els complements de responsabilitat afegida i la disparitat de sous en són una altra mostra ben significativa.

Faig una defensa aferrissada del treballador públic, perquè per tenir una bona administració hem de tenir un bon funcionariat. I perquè faig aquesta defensa crec fermament, també, que s'hauria de posar ordre, no només en l'aspecte econòmic –que sembla que sigui l'únic que preocupa aquest Govern– sinó també en l'estructural i d'aprofitament de tots els recursos de l'administració pública. Racionalitzar, en diuen. I això només es pot fer amb profunditat reformant la llei de la funció pública, una de les promeses de l'inici de la legislatura i que, a remolc de la modificació dels complements de jubilació, ha quedat ajornada i relegada a la propera legislatura.