Formació de l’esperit turístic

El raonament és, amb variants, el següent: tots els mestres i professors són pesemeros o, si més no, d’esquerres; el PSM i l’esquerra, en general, detesten el turisme; per tant, els infants són adoctrinats contra el turisme i no aprenen que el turisme és el que els dóna de menjar i que absolutament tot s’ha de subordinar a l’èxit d’aquesta d’activitat, un èxit vinculat al seguiment estricte i sense objeccions de les orientacions expressades pels patricis hotelers, perquè ningú no ha de mossegar la mà que li dóna de menjar.

Convé, doncs, introduir anticossos a l’escola i, si és possible, inocular-los ja en una edat molt primerenca als alumnes. No hem de dubtar que és per això que el conseller de Turisme ha ordenat a Joana Maria Camps que els alumnes de segon cicle de Primària rebin formació de l’esperit turístic. Escric “ordenat” perquè la introducció d’aquests continguts ve determinada, com ens explica el Govern, per “l’article 73.3 de la Llei de turisme, pel qual es preveu que l’Administració turística ha de promoure la implantació de la formació en Turisme en l’elaboració dels diferents plans d’educació, fomentant l’ensenyament del fet turístic des de Primària”.

Aquesta peculiaritat del sistema educatiu balear, que els continguts siguin establerts per la Conselleria de Turisme, segurament serà estudiada arreu del món, encara que, potser, a alguns, els estranyarà que els seus partidaris siguin els que més han combatut la introducció de continguts específics de les comunitats autònomes al currículum escolar perquè aquests anaven en detriment dels continguts veritablement importants, els de la història única d’Espanya. El que és molt d’agrair és la franquesa amb què se’ns expliquen les coses. La coherència rau a fer sempre les coses així com dictamina qui comanda.

A qui comanda, no li agraden els pobres. Això està clar i, segurament, aquesta estètica serà difosa amb la formació de l’esperit turístic. Mentre les cúpules de les policies locals de Palma i de Calvià són investigades per la justícia, els agents són obligats a aplicar això que es coneix com a “Ordenança Cívica” en batudes convenientment publicitades. En la que es féu fa unes setmanes contra els massatgistes “il·legals” de la Platja de Palma s’aixecaren 23 actes i es confiscaren 167 euros. En conclusió, 6,7 euros per massatgista “il·legal”. Ja em direu quin jornal. I són l’enemic públic número 1. L’altre dia a Pere Garau intervingueren la impressionant quantitat de cinc sacs de patates i vint-i-una bosses d’alls, il·legals també. S’ha de tenir un cor no sé de què per denunciar-los. Anar contra les màfies que exploten aquesta pobra gent excedeix les funcions de la Policia Local, però no les dels seus caps polítics. Ara bé, deu resultar molt més complicat i problemàtic. A més, aquests caps no es veuen pel carrer ni són pobres ni fan mala impressió. Aquesta “Ordenança Cívica” em fa enyorar molt Brassens: “Quan veig un xoriço empaitat/per un burgès gras i suat,/faig una traveta eficaç/i es fot de cap el senyoràs”.

Amb setembre tot són bones intencions i propòsits d’esmena. S’ha convertit en el primer mes del calendari moral. Setembre és el gener real per a moltes persones. Que tengueu un bon curs i no acabeu amb un excés de formació de l’esperit turístic.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF