Foc i tennis

Rafel Nadal, puny estret, es pegava cops al pit a la manacorina: ‘Pels meus collons que el guanyaré aquest partit’. Curiós com un passa de ‘la Roja’ i del Madrid a una expressió tan catalana com la del ‘pit i collons’. Jutipiris dels símbols. Diumenge tots volíem que guanyàs Nadal, entre d’altres coses perquè el maleducat i cregut de Novak Djokovic representa per a molts el pitjor de la gran nació Sèrbia. No importa dir que entre els serbis hi ha gent de bon cor, és evident. Però per a molts, en sentir ‘serbi’, ens puja l’agrura d’una guerra d’intolerància i pretesa supremacia que no va dur enlloc.

Diumenge, Sr. Bauzá, si aquí hi hagués hagut un incendi forestal hauríeu anul·lat el viatge, o no? Aquesta és la vergonya: l’educació a Balears crema, i vós, a la llotja de Roland Garros.

Governau l’ensenyament amb piròmans, i de la incompetència en feis benzina. L’únic resultat tangible de tan manifesta maldat és la crispació a les AMIPA, entre els docents i a la societat. No ho veis? Cap gram de responsabilitat hi teniu? Ja no dic culpa -que per mi la teniu-, però si sou el principal gestor d’aquesta societat, què feis per solucionar els problemes? Dinar a París?

Quan felicitàreu Rafel Nadal, hi havia el tio Toni, Sr. Bauzá? El recordau a la SER on us demanava diàleg, seny, sentit comú? No era de tennis que parlava.

Tan evident és que a Sèrbia hi ha gent honesta com que n’hi ha al Partit Popular: us representa Bauzá? Ja ho sabem que Jaume Sastre no cau bé, no és el seu estil, però cada dia que passa esborra les rialles dels primers dies.

No sigueu serbi, Sr. Bauzá, sigueu savi. Del contrari, si hi arribau, la fi d’aquesta legislatura hauria de ser, pel bé de tots, la fi de la vostra carrera política. Si la fi arriba a Jaume Sastre, serà una víctima més de la Gran Supèrbia.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF