Misc 09/02/2014

La FAES ens vol salvar

i
Joan B. Culla
3 min
La FAES ens vol salvar

"E l secesionismo amenaza con extender sobre todos los catalanes una reputación rupturista y contraria al constitucionalismo [...]. Y contraria también a la historia de España. Una reputación que los catalanes no merecen ". És per protegir-nos d'aquest terrible perill, per preservar la vigència del nostre proverbial "seny" (pronuncieu-ho seni ) que la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales acaba de publicar un document de 80 pàgines titulat 20 preguntas con respuesta sobre la secesión de Cataluña.

L'introdueix un pròleg del secretari general de la Fundació, Javier Zarzalejos, el mateix que va ser secretari general de la presidència del govern durant el vuitenni d'Aznar i autor presumpte de la filtració al diari Abc de la informació relativa al contacte Carod-ETA del gener del 2004. Val la pena subratllar, en tot cas, que es tracta d'un text molt més pensat, endreçat i coherent que el penós informe Margallo, donat a conèixer íntegrament per l'ARA fa un parell de setmanes.

Endreçat, però no honest. És significatiu que, volent defensar els interessos de " la inmensa mayoría " dels habitants del Principat, els autors del document només hagin cregut dignes de ser citades com a arguments d'autoritat les paraules de quatre "insignes catalanes ", tots ells frontalment antiindependentistes: el filòsof Félix Ovejero, l'escriptora Laura Freixas, el seu col·lega Javier Cercas i l'economista Francesc Granell. Ells quatre deuen saber per què la FAES de José María Aznar els considera tan " insignes "...

El text en qüestió conté elements previsibles i tòpics, com ara la idea que la unitat d'Espanya era quelcom predestinat i inexorable des de la creació del món; o, sobretot, el culte quasi religiós a la Constitució de 1978, alfa i omega de totes les coses bones que ens han passat des d'aleshores (la pau, la democràcia, l'autonomia, Europa...), engendrada -sosté la FAES- en un context idíl·lic, en el qual no hi havia ni rèmores del franquisme, ni pressions dels poders fàctics, ni soroll de sabres.

Això a banda, el document que analitzo combina dos ingredients fonamentals: la deslegitimació absoluta, sense escletxes, de la demanda sobiranista, i el conreu de la por. Reivindicar el dret a decidir no té cap fonament ni justificació, perquè la diferència històrica o cultural entre Catalunya i Espanya és " remota y supuesta ", havent-hi com hi ha " una cultura y una lengua comunes "; perquè el 1976-1977 "las manifestaciones que se sucedían en las calles de Barcelona pidiendo libertad no diferían de las que tenían lugar en Madrid y en el resto de las ciudades españolas " (es veu que allà també reclamaven l'Estatut, el restabliment de la Generalitat i el retorn de Tarradellas...); perquè el 2010, a l'hora de resoldre sobre el nou Estatut català, el Tribunal Constitucional " optó por minimizar el impacto de su sentencia ", una sentència al capdavall "benevolente "; perquè "el presunto maltrato fiscal que padecen los ciudadanos catalanes […] no es más que un mito ".

Fins i tot el general Joan Prim és mobilitzat pòstumament en defensa del compromís català amb Espanya. Llàstima que els Zarzalejos boys no citin el contundent discurs parlamentari del novembre de 1851, aquell en què el militar i polític reusenc denunciava " el sistema opresor que se sigue en Cataluña " i apostrofava així els ministres d'Isabel II: "Los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos, o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son; dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía. […] Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan ".

L'independentisme és, doncs, "un proyecto ideológico radical y populista ", un intent de ressuscitar " los particularismos medievales ", els plantejaments del qual constitueixen " una extravagancia ", " un sarcasmo ", " una pura simpleza ", un conjunt de " falsedades, ficciones e ilegalidades " que no poden conduir sinó a la catàstrofe.

Un cop fixada així la posició dialogant, civilitzada i respectuosa amb l'adversari del think tank del PP, aleshores ve el discurs de la por. La pretensió sobiranista és " un empeño dañino socialmente, antihistórico, gravemente lesivo económicamente para España y para Cataluña, que también socava la democracia ". La independència "probablemente conduciría a Cataluña a un estado de quiebra ", la posaria fora de la UE, de l'euro, de l'OTAN, de l'ONU... Hi hauria deslocalització d'empreses i bancs, fallides massives, caiguda del turisme, una baixada del PIB de més del 20%, un atur gegantí, la fi de les polítiques de benestar i cohesió, el col·lapse del sistema de pensions... " Cataluña sería un territorio empobrecido y probablemente inviable ". Andorra o San Marino ho són, però Catalunya no...

És comprensible que els beneficiaris de l'estat espanyol tal com està muntat i funciona avui en defensin la continuïtat amb ungles i dents. Però haurien de tenir sentit de la mesura i no caure en aquell barroquisme tan seu: els pronòstics apocalíptics o els contes de terror, si resulten excessius, esdevenen inversemblants i més aviat fan riure.

stats