El risc zero no existeix. De vegades una casualitat (o diverses), o fatalitats (o petites negligències), provoca grans desgràcies. I, de vegades, grans catàstrofes no han estat culpa de ningú en concret sinó de la suma d'infortunis. Ara bé, això vol dir que tot passi per culpa de la fatalitat? No. I això vol dir que quan moren 80 persones en un accident de tren cal culpar-ne la fatalitat? Naturalment que no. Cal investigar? I tant! I mentre s'investiga, els mitjans no han de criminalitzar ningú, i encara menys jutjar-lo i condemnar-lo. Cal investigar l'Alvia de Galícia? Per descomptat. Però també el metro de València.
I, mentre s'investiga, els polítics han de sortir a donar explicacions. Però explicacions de l'accident. I explicacions sobre per què el lloc de l'accident tenia unes mancances evidents que, unides a unes de concretes d'un moment, van provocar la desgràcia. I no s'hi val sortir a fer propaganda. "Mirin, ara els explicaré el que farem a partir d'ara". No, no, perdoni, expliqui'ns el que va fer abans. Ara diu que "milloraran els sistemes de fre automàtic a les vies". Ah, però el sistema actual no era prou segur? Ara diu que "revisaran la normativa sobre l'ús de telèfons mòbils del personal a bord dels combois". Ah, però la normativa era millorable? Doncs per què no la van millorar? Ara diu que "enduriran els requisits d'accés a la professió de maquinista". Ah, però és que ara eren tous ? Sí? Doncs quina confiança demostren en els milers de professionals que cada dia condueixen milers de trens. Bé, i quina confiança ens donen als usuaris que patim Renfe-Adif.
