Premium Opinió 17/07/2014

Europa pot esperar?

Davant d'aquest nou escenari, podem veure oportunitats per als nostres professionals, estudiants, empreses,... però planteja reticències l'eventual perill de la llibertat d'accés al nostre mercat laboral dels ciutadans europeus o el tractament de determinats monopolis estatals com la telefonia, l'electricitat o els mitjans de comunicació, així com el tractament de determinats productes agrícoles

i
Pere Augé
3 min

La ciutadania andorrana en general, si una cosa ha demostrat en els darrers anys, és una lloable capacitat d'adaptació als nous temps i als profunds canvis implementats des del 2009 i que han provocat una profunda transformació del nostre model econòmic. És clar, més enllà de l'escepticisme, el pessimisme i el criticisme de grups diversos, recelosos de les conseqüències eventualment nocives d'aquests canvis. Són tantes coses noves! Intercanvi d'informació, invasió d'hipotètics inversors estrangers, obligacions comptables i fiscals i el que és més greu, pagament d'impostos, primer els no residents i les empreses, i ara a partir del 2015 els particulars pel nou IRPF, etc. Tot plegat ha servit per estimular la nostra voluntat/capacitat de compliment de tot un seguit d'obligacions creixents que a més d'un li ha despertat un sentiment de nostàlgia identificat en el "que bé vivíem abans!!!!".

Però per si no fos suficient i sense haver superat encara el "síndrome d'IRPF" que psiquiatres i psicòlegs del país han incorporat al llistat de malalties característiques de les nostres valls, apareix un element per acabar de pertorbar aquella enyorada tranquil·litat que ja mai més tornarà: "Europa".

Així, per començar, aquest mot i el que significa per a Andorra no hauria d'estranyar a ningú. Fa segles que convivim en harmonia dins d'Europa en un perfecte i pacífic equilibri entre dos grans Estats europeus i quan ha calgut trobar-hi un nou encaix sempre l'hem sabut trobar. Recordem els ja llunyans acords bilaterals duaners amb Espanya i França, els primers acords amb la CEE a nivell de franquícies turístiques, l'important acord d'Unió Duanera del 1990 -sàviament negociat per cert i molt respectuós amb les especificats d'Andorra- o l'Acord Monetari amb la UE del 2011, etc.

I tot i la manca de rigor tècnic, no crec equivocar-me en excés quan dic 'Europa' i no 'Unió Europea', perquè com hem pogut comprovar en els darrers decennis, cada cop Europa és menys Europa per ser més Unió Europea. Fixeu-vos que el Tractat de Roma del 1957 el varen signar 6 països i amb la darrera incorporació de Croàcia el 2013 ja en són 28 els Estats membres de la UE.

En aquest context, està clar que de les relacions més recents d'Andorra amb la UE en deriva la necessitat de trobar un encaix dins de l'espai europeu, i que de les diferents opcions plantejades sembla que només n'hi ha una que la UE accepta com a vàlida que és la d'"associació", la qual cosa implicaria, com en el cas de l'"acord monetari" del 2011, assumir tot un seguit important de normativa comunitària, i molt particularment les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals.

Davant d'aquest nou escenari, podem veure oportunitats per als nostres professionals, estudiants, empreses,... però planteja reticències l'eventual perill de la llibertat d'accés al nostre mercat laboral dels ciutadans europeus o el tractament de determinats monopolis estatals com la telefonia, l'electricitat o els mitjans de comunicació, així com el tractament de determinats productes agrícoles dels capítols 1 al 24.

Aquí és on entra en escena la capacitat negociadora dels nostres governants. Ens consta la seva voluntat de buscar el màxim consens possible entre Govern i la ciutadania d'Andorra i en especial, els diferents grups econòmics i socials que es poden veure afectats per la implementació de l'acord d'associació amb la UE i les quatre llibertats que porta implícites.

Ens consta igualment, que comptem amb grans aliats, com és el cas explícit de França, que entén que aquest acord ha de ser específic per a Andorra i respectar determinades particularitats intrínseques a la condició de petit Estat.

Aquests processos acostumen a ser lents i el nostre no serà pas una excepció. De l'habilitat del nostre Govern i del diàleg social n'ha de sortir un procés que sigui pedagògic, proactiu i amb el màxim consens possible, de forma que al final sapiguem entre tots maximitzar els avantatges i minimitzar les renúncies a les quals ens veiem obligats en l'acord que finalment s'assoleixi.

Per tant, la resposta a la pregunta del títol per a mi seria la següent:

No hi ha i no es pot tenir pressa en el tema d'Europa. Abans hi ha molts interrogants que cal clarificar en interès del nostre país. Tanmateix, el procés de negociació amb la Unió Europea serà llarg i feixuc però pot arribar a ser molt bo per a Andorra i els seus ciutadans si se'ns respecta la nostra especificitat com a petit Estat. Per assolir aquest objectiu, seria desitjable un diàleg fluid i una total complicitat entre governats i governants, i d'aquests darrers n'hauríem d'esperar, i jo afegiria exigir, l'habilitat negociadora d'antuvi, aquella que sempre ha caracteritzat els andorrans!

stats