Misc 28/09/2013

Euroembolic

"Cal doncs que el Govern deixi d'elucubrar sobre si Catalunya es quedarà dins o fora de la UE, amb euro o sense. En canvi, sí que hauria de centrar-se a donar resposta, en tot allò que depengui d'ell mateix, a les condicions exigides pels tractats comunitaris"

i
Casimir De Dalmau
3 min

AdvocatEn relació a la Unió Europea el govern català hauria de tenir un full de ruta clarament definit. En el marc de l'actual procés cap a l'estat propi, subsisteixen moltes incerteses tant en l'àmbit estrictament català com en l'europeu i en l'internacional. Tanmateix, no sembla políticament oportú ni estratègicament encertat que cada cop que un representant qualificat d'una institució europea, especialment de la Comissió Europea, aclareix quin és el camí que hauria de seguir Catalunya per esdevenir membre de la UE un cop assolida la independència, el Govern reaccioni amb contrarietat i discuteixi públicament els posicionaments oficials de Brussel·les sobre aquesta qüestió.

Del funcionament de l'entramat institucional comunitari se'n desprèn que, davant del supòsit d'una hipotètica segregació de Catalunya de l'estat espanyol, difícilment se'n pot esperar un posicionament diferent del manifestat fins ara. Perquè tot i que la Comissió Europea és la responsable de la conducció de les negociacions d'adhesió d'un nou estat membre, les grans decisions polítiques romanen en mans dels estats. Si el supòsit que es planteja posa en causa la integritat territorial d'un estat membre, s'entén que la cautela amb la qual Brussel·les aborda la qüestió sigui encara més extrema. Per tant, seria una ingenuïtat manifesta pretendre que la Comissió Europea es pronunciï en una direcció que comprometi la posició i els interessos vitals d'un estat que ja forma part de la UE.

El Govern hauria d'evitar tota especulació pública sobre una eventual no adhesió de Catalunya a la UE. En canvi, hauria de posar en relleu tots aquells factors -econòmics, socials, culturals i institucionals- que fan de Catalunya una realitat perfectament homologable amb qualsevol estat membre, fet perfectament lògic després de més de vint-i-set anys formant part activa del projecte europeu. El Govern hauria de manifestar-se únicament a partir de certeses que reconfortin els ciutadans i allunyar-se de tota distracció dialèctica que no fa més que aportar confusió i contribuir a alimentar l'estratègia de la por que d'altres ja s'encarreguen prou d'atiar.

La Comissió Europea ha repetit per activa i per passiva que en cas d'assolir la independència Catalunya quedaria situada fora de la UE i hauria de sol·licitar l'adhesió per formar-ne part en tant que nou estat. És legítim considerar que, en tractar-se d'un supòsit que fins ara no s'ha donat mai i que tampoc està previst en els tractats, es podria optar per una solució política favorable a la voluntat catalana de continuar formant part de la UE des del mateix moment d'una eventual independència: un tractat d'adhesió negociat a tres bandes fruit del qual també Espanya assoliria un nou estatus comunitari. Però aquesta solució només fóra viable en el supòsit que el procés es portés a terme de manera pactada entre els governs de Madrid i Barcelona.

Brussel·les ha deixat clar que un hipotètic nou estat català haurà de sol·licitar l'adhesió a la UE d'acord amb el procediment general i condicions establertes en els tractats comunitaris: cal que es tracti d'un estat situat en territori europeu; que sigui una democràcia parlamentària basada en el respecte dels drets humans; que disposi d'una economia de mercat fonamentada en les quatre llibertats, i que l'estat candidat demostri que està en condicions de complir el "cabal comunitari", és a dir, el conjunt de normes de dret originari i de dret derivat que conformen l'ordenament jurídic comunitari. No hi ha cap dubte que Catalunya compliria les tres primeres condicions. Respecte de l'última caldrà aixecar determinades estructures d'estat que avui encara no estan desenvolupades com, per exemple, un poder judicial, un banc central, una agència tributària o una policia de fronteres, entre d'altres.

Cal doncs que el Govern deixi d'elucubrar sobre si Catalunya es quedarà dins o fora de la UE, amb euro o sense. En canvi, sí que hauria de centrar-se a donar resposta, en tot allò que depengui d'ell mateix, a les condicions exigides pels tractats comunitaris. Es tracta en definitiva de saber a partir de quin moment Catalunya disposarà dels instruments d'estat necessaris i d'un marc constitucional propi per garantir el compliment de totes les obligacions que comporta ser membre de ple dret de la UE. És només a partir de les certeses que aporti el Govern que un hipotètic estat català es podrà postular com a candidat per esdevenir algun dia membre de la UE. I prou d'embolics!

stats