Estralls de l'eixut i revifalles

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLes llargues secades, gairebé comparables a les del desert, són el flagell de les comarques ponentines. Sort que de tant en tant alguna pluja benefactora fecunda aquestes terres fèrtils.

Un jorn, entre dos llustres, ens atansàvem amb la motxilla a coll al poblet de la Palma, encarenat sobre un relleix de la llomada que parteix aigües entre el riu de Montsant i l'Ebre, a les envistes de la vall d'aquest corrent fluvial mestre. Ens trobàvem, doncs, en plena comarca de la Ribera de l'Ebre. La terra patia set; els camps ressecats mostraven les terres clivellades i obertes com boques que demanen aigua. Érem a la darreria de maig, i els sembrats, blat per als homes i ordi per a les bèsties, no pujaven un pam de terra; esgrogueïts, mostraven llur raquitisme infecund. No sé per què, però la visió d'aquests escampalls de tiges fracassades m'estrenyia el cor com si fossin una munió de vides escanyolides per la misèria.

La conversa amb la gent del poble fou un plany seguit. Les secades són més fortes que abans. [...]

L'estiu es presentava paorós; transcorreguts els mesos en què acostumava a ploure (setembre, octubre i maig) sense una gota d'aigua, s'havia perdut tota esperança, si Déu no feia un miracle. Descomptada la possibilitat de collites essencials, com la del blat i l'ordi, problemàtiques les altres, ben tost els homes i la jovenalla haurien d'anar-se'n, com tants anys ho han de fer; però, encara, atrets per la terra, amb les pluges tornen. [...]

En aquestes terres secaneres, més que enlloc, hom veu com les angúnies i les alegries del viure van estretament lligades amb el regisme atmosfèric. L'home és joguina d'aquestes vel·leïtats -aparents- meteorològiques. Només un aconduïment de les aigües que s'endinsen sota terra o que es perden debades en la mar pot alliberar-lo d'aquest mal fat capriciós i de vegades tràgic.