CORRENTIA
Misc 30/06/2013

Escenari sense balancí

i
Guillem Frontera
2 min
Escenari sense balancí

La qualitat de vida a l'estiu s'amidava per l'accessibilitat a les ombres. Els nostres avantpassats, i fins arribar a la meva quinta, eren gent -si més no, tèrmicament- raonable, cercaven el solellet a l'hivern i les ombres a l'estiu. Les primaveres, malignes, ho embullen tot. La morenor assenyalava la condició de pària, de pobre, de jornaler exposat al sol de sol a sol. Els pobres tenien color de porcella rostida i els rics, en general, lluïen una epidermis d'un blanc trencat que s'avenia molt a les mudades de llista.

Ara, la blancor suggereix poca salut, debilitat o raresa (per la dita estètica gòtica). Per associar la morenor a la bellesa i al vigor corporal, no ha estat menester cap eslògan bel·ligerant, com necessitaren els negres nord-americans -i d'arreu del món, després-, amb el seu vindicatiu Black is beautiful . Els blancs ens hi hem trobat gràcies a les campanyes dels laboratoris que preparen pomades per augmentar els efectes dels raigs solars (antany) i per protegir-nos-en (ara).

De tota manera, Josep Maria Forn, en un film de combat, La piel quemada , ja ens parlava de dues classes de morenor, el bronzejat i el socarrat. (Abans de donar entrada al mot extern bronzejar, d'exposar-nos al sol de la platja en dèiem, més apropiadament, torrar-nos).

Tothom coneixia les variades qualitats d'ombra: de les més lleugeres i fines a les més pesants, opaques, compactes i fins liquades, hi havia tota una gradació de textures. I les ombres arquitectòniques -de les porxades, les projectades per cases, casals, esglésies- o les botàniques -els parrals d'Antoni Gelabert, les figueres, els lledoners d'Anglada, els jardins de rectoria-. Les de ran de mar i les de la pagesia, les ciutadanes i les suburbials.

Però el que definitivament marcava el punt culminant de la beatitud induïda per les ombres era la seva situació respecte dels itineraris de l'aire. La gent esmerçava les seves forces, afeixugades per la calor enfornada, a la recerca d'aquests punts en què l'aire girava cantó i així prenia una tranquil·la força vivificant. Si aquest fenomen paradisíac s'esdevenia a ca teva, al corral, al jardí, a la porxada o a la carrera, aleshores parlar de felicitat no era tan ridícul com sol ser-ho de diari. Un balancí completava l'escenari d'una delectació antiga, senzilla i majestuosa.

Tot això ha canviat molt perquè el món va com va, només sabem avançar si deixam terra cremada. Per fer una passa envant no hem de dur res que véngui d'enrere, sigui un moble o la padrina. La pràctica desaparició del balancí del mercat i de les cases proclama l'escandalosa incapacitat per a la joia de viure en aquest món. És una incapacitat guanyada a canvi de renunciar a una saviesa que ens permetia fruir de les coses accessibles -barates o de franc.

stats