Menystenir l'adversari és la millor manera que et guanyi sempre i, si t'ha guanyat sempre, aleshores, se'n deu fer un fart de riure cada pic que t'escolta amonestar-lo amb aires de superioritat.
L'empresariat mallorquí té una mentalitat provinciana, segons ha explicat Pere Sampol en l'entrevista que li féu Quim Torres per a aquest diari. No hi ha res més allunyat del provincianisme que la cúpula empresarial mallorquina que, aplicant una mentalitat -valgui la redundància- empresarial i de casta dominant, es mou com peix dins l'aigua ens els escenaris de la globalització. En defensa dels seus interessos, els March, els Matutes, els Escarrer, els Barceló, els Fluxà, els Riu, pensen globalment i actuen localment i viceversa. Són, per definició, cosmopolites. El seu model econòmic s'ha estès a la resta de l'Estat al mateix temps que el seu poder i la seva capacitat d'influència. Per ventura, pocs indrets acumulen tant poder en tan poc espai geogràfic en forma d'empreses amb seu domiciliada com les Illes Balears.
Han construït imperis arreu del món. Les seves inversions internacionals necessiten la cobertura d'un estat i ells han optat per l'estat realment existent, que és l'espanyol i, quan no n'hi ha prou, han establert aliances de més abast, com la dels Barceló amb la Fundació Bill Clinton per lluitar contra la llei Helms-Burton o han realitzat patrocinis, que aquí no els calen, per restaurar el patrimoni històric de l'Havana. Han entrat directament al consell de ministres i han mantingut una relació privilegiada amb la corona, que, com se sap, realitza a l'exterior discretes o secretes però, pel que sembla, eficaces gestions en països de dubtosa tradició democràtica. Un representant seu, Abel Matutes, ha estat en primera línia de la política europea de l'Estat espanyol. L'AVE a Sevilla o Alacant o a Barcelona condueix als seus hotels o desenvolupaments immobiliaris tant com l'aeoport de Palma. Espoli fiscal significa per ells haver de pagar imposts, sigui a l'Estat espanyol o sigui a l'autonòmic.
Tenen un partit a la seva disposició, l'únic partit realment de masses existent a l'arxipèlag. Posseeixen mitjans de comunicació propis o han entrat en l'accionariat de grups mediàtics rellevants a escala estatal. No és cert que no inverteixin en cultura i en investigació. Inverteixen en la cultura i en la investigació que els interessa. Què són, si no, la Fundación Juan March i la Bartomeu March? Què són els premis Formentor? Què és Exceltur, dominat per ells, sinó un lobby d'enorme influència a través del qual es produeix coneixement, informació i ideologia? Qui patrocina el Cercle d'Economia de Mallorca?
El paper que s'ha assignat a Espanya des de Brussel·les o Berlín en la divisió europea del treball quadra plenament amb els seus interessos i els atorga un principalíssim paper en l'Espanya del futur.
Miquel Puig, des de les planes d'aquest diari, ha dedicat una sèrie d'articles brillants a analitzar aquesta qüestió: Les Balears en el centre del laberint, Ens ha tocat la loteria? El darrer, Meridionals, anglosaxons i germànics , incidia altre pic en la coincidència del model dels empresaris balears amb el model econòmic i social que s'impulsa des de la UE, des del Govern de Mariano Rajoy i des del Govern de José Ramón Bauzá: "El to econòmic d'un país el dicta allò que és capaç d'exportar. Si són serveis barats, els seus salaris hauran de ser baixos, i perquè ho siguin serà convenient que la regulació laboral sigui flexible. Els empresaris faran un ús extens d'aquesta flexibilitat precisament perquè els serveis barats són prestats per treballadors escassament formats, els quals poden ser despatxats sense problemes perquè no s'ha invertit en ells i perquè són fàcilment reemplaçables. Perquè els costos siguin baixos també ho hauran de ser les contribucions a la Seguretat Social. Ara bé, un estat que recapti contribucions baixes i gravi salaris baixos no podrà prestar sinó uns serveis públics retallats. No hi ha dubte que Sinn (influent economista alemany que demana una altra reforma laboral a Espanya) ens veu com un país exportador de serveis barats, un país de cambrers que tenen sort que els alemanys (entre d'altres) el triïn per estiuejar-hi. ¿Que no estem cofois de ser líders en turisme?"
Un altre exemple de coincidència el trobarem en el model territorial i ecològic que es propugna. La reforma de la Llei de costes, propugnada a través d'Exceltur, l'eina ideològica del lobby hoteler, ha trobat un entusiasta suport en la comissió europea. Segons publicà El País, la vicepresidenta d'aquesta institució, Viviane Reding, afirmà que "ofereix una major seguretat jurídica als propietaris" i que "és una bona notícia per a l'economia espanyola" perquè "els ciutadans i les empreses tendran més confiança a l'hora d'invertir".
No, els nostres empresaris no són provincians. I, a l'altre costat, què tenim que se'ls pugui equiparar en poder econòmic, polític i ideològic? O en expectatives de conservació i manteniment de llocs de feina en un país que té com a principal problema l'atur, tant que aviat, si no ja, la qualitat del contracte deixarà de ser considerada un problema per als que s'incorporen al mercat de treball? Què hi ha que equilibri la balança del seu predomini? Per què, si el seu poder i el seu projecte és global, un contrapoder efectiu haurà de ser també alhora un projecte global (estatal i europeu) i local? La qüestió és que, ara per ara, jo no el veig enlloc. I no sé si algú està realment interessat a construir-lo.
