No fa gaire que consideràvem immigrat aquell que venia de fora Mallorca en cerca de treball i/o de progrés. El mot no ens feia por, perquè nosaltres mateixos havíem estat emigrants fins feia quatre dies -i ara mateix no sabem a què ens haurem de veure. Per ser emigrant no és menester creuar fronteres, i diria que d'alguna manera hi ha un nou tipus de migració que afecta persones que no es mouen d'on havien nascut.
Per exemple: a Palma, visc en una plaça que era Mallorca altre temps, quan m'hi vaig establir. Sense moure-me'n, la plaça es mogué en una direcció determinada, fins que ja feia mal de dir-ne Mallorca: uns grups d'immigrants espanyols n'havien fet lloc de trobada i diversió, n'havien variat el que en diríem llibre d'estil. Però la plaça encara sofrí una altra transformació, en virtut de la qual ara és hegemonitzada per llatins, preferentment antillans. El seu tipus de vida es manifesta de cara a fora en la forma d'ocupació de l'espai públic, més sonora i contundent que la tradicional del país. (Ja havia estat així amb els immigrats espanyols. Una de les tasques socials que no s'han sabut emprendre és la de l'acolliment de l'immigrant, que facilitaria la seva inserció en la societat a la qual s'incorpora).
No m'he desplaçat vers cap altre país, però la plaça ja no és ben bé del meu país, si per país entenc un espai geogràfic, històric i humà que no entra en conflicte amb la meva memòria. Un urbanista deia que tot es pot fer si es fa a poc a poc. No n'ha estat el cas, i, en conseqüència, es creen situacions traumàtiques que s'haurien hagut d'evitar.
Perquè és obvi que si de sobte et veus envoltat per grups humans "d'una altra cultura", com diuen els veïnats que intenten explicar-se comportaments que ens resulten molests, la convivència pot esdevenir molt problemàtica -a Palma, Son Gotleu n'és un exemple lacerant-. Construir una convivència cívica és una feina d'anys, que es pot esbucar en una setmana. Els governants municipals -ni els regionals- no se'n preocupen, en part perquè en la seva majoria no es troben en aquesta situació.
Hi ha una certa hipocresia esquerranosa en la consideració del fenomen migratori com a positiu per a les societats d'acollida, i possiblement sigui així en la seva totalitat. Però aquests moviments també causen disfuncions en els espais d'assentament: positives i negatives. Afavoreixen les grans empreses per l'efecte de contenció dels costos laborals -una gran bossa d'atur és ideal per al capitalisme-; però els problemes de convivència sorgeixen en la col·lisió amb la classe mitja i amb les -encara- més desfavorides.
No és culpa ben bé de ningú que no sia aquell que ha d'impulsar unes polítiques socials a partir d'una realitat que no es vol mirar de cara.
