1 . INFLUÈNCIES. Vuit vegades es va manifestar el PP al costat de les associacions de víctimes del terrorisme, quan era a l'oposició, per desgastar el PSOE per la seva política antiterrorista. Ara aquestes associacions s'han manifestat contra la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre la doctrina Parot i al PP li ha tocat el rebre. Els esforços de Rajoy per evitar crítiques, enviant la direcció del partit a la manifestació, no han aconseguit estalviar-li les escridassades, les pancartes i alguna paraula gruixuda dels portaveus. Rajoy ha rebut la mateixa medecina que ell va donar a Zapatero. Les irresponsabilitats es paguen.
D'aquest episodi -en què Esperanza Aguirre no es va poder estar, una vegada més, d'oferir-se com a líder de tots els que estan descontents amb Rajoy- se'n poden deduir algunes coses d'abast més general. Primera: la confusió que encara hi ha al PP sobre Europa. Les institucions espanyoles estan sotmeses a la jurisdicció del Tribunal d'Estrasburg, obligades a complir les seves resolucions. L'Audiència Nacional ha deixat clar que incomplir aquestes sentències és situar-se fora d'Europa i que la que ens ocupa és d'aplicació general a tots els que segueixen a la presó per imperatiu de la doctrina Parot. El president critica la sentència i dóna ordres perquè es facin els possibles per endarrerir la seva aplicació. I per comptes de fer pedagogia, d'explicar per què Estrasburg te raó, proclama que s'ha comès una injustícia. Si un estat és un sistema jurídic, estem sotmesos a una legalitat que no s'acaba a les fronteres espanyoles, sinó que té dimensió europea. Europa, poc o molt, avança. El president del govern sembla que no ho ha entès del tot. Segona: que el PP té una idea de la legalitat que podríem anomenar de perímetre variable . Després de fer de la llei la frontera insuperable que impedeix a Catalunya qualsevol procés sobiranista, resulta que quan Europa aplica a Espanya la legalitat compartida, diuen que no hauria de valdre. Pel PP, la justícia és una emanació del poder polític: els jutges han d'estar per fer el que convé al país, és a dir, al govern de torn. Després d'aquest episodi l'autoritat del PP per imposar a Catalunya la gàbia constitucional queda tocada. Tercera: que les associacions de víctimes tenen poder sobre Rajoy. I amb elles els sectors més radicalitzats (arrelats en un sol tema) del partit. Si encara podia quedar algun dubte sobre possibles concessions de Rajoy a Catalunya, ara s'esvaeix del tot. El PP calcula electoralment: si hi ha recuperació econòmica liquidarem el PSOE i si hi ha confrontació amb Catalunya frenarem UPyD. Simple i clar. Tant d'interès partidista un dia se'ls pot girar en contra, com la manifestació de diumenge.
2 . IMPOTÈNCIES. Cinc anys després de l'esclat de la crisi, diu el periodista Andy Robinson (Un reporter a la muntanya màgica ) que res no ha canviat en les elits financeres, que ja tornen a gallejar pels salons, encantades d'haver-se conegut i sense sentir la més mínima intimidació. Tanmateix, en aquell moment es va donar una situació insòlita que va obrir la possibilitat, per uns mesos, que els governs imposessin la seva llei i fessin reformes de veritat en l'univers financer. No van gosar o no van poder. I, diu Robinson, ja tornem a estar com abans.
3 . INHIBICIONS. S'atribueix a un distingit pintor català aquesta frase: "No compareu l'art conceptual amb la pintura. El conceptual pertany a les arts escèniques". Contundent i aclaridora distinció que, probablement, hauria evitat que, en als anys de l'hegemonia ideològica del conceptual, molts artistes es quedessin a la cuneta inhibits davant el poder de la doctrina. Les emocions estètiques sempre acaben tornant.
