Joan Fuster manejava com ningú la força subversiva de les cometes en l’escriptura. (Umberto Eco les va traduir a llenguatge gestual, amb un èxit global extraordinari.) L’escriptor de Sueca emprava les cometes per fer-se preguntes (i perquè el lector també se les fes) sobre veritats sòlidament establertes. Res no és sagrat fins al punt que no pugui passar per una prova de dessolemnització. Amb les cometes, la causticitat de Joan Fuster assolia la categoria de matèria explosiva fora de tota regulació.
L’exercici d’assenyalar les paraules clau de les frases fetes, de les expressions més habituals, ens permet descobrir sovint que vivíem semànticament en l’error i fins i tot, potser, en la ignomínia. Com a poc, ens convidarà a canviar el punt de vista sobre les coses, i obtenir-ne, en conseqüència, un coneixement més panoràmic.
En un escrit que havia de fer l’altre dia, em referia a un empresari i n’assenyalava que havia donat molta feina. Alguna cosa em va aconsellar emmotllar entre cometes el verb “donar”, i de cop canviaren algunes perspectives. Solem dir d’algú que dóna molta feina quan es tracta d’un malalt, d’un ancià, d’una criatura, d’una persona que necessita l’ajuda d’altri per anar fent. També ho solem dir de l’empresari que necessita que hom li faci treballs retribuïts per al bon desenvolupament de la seva empresa.
En aquest darrer cas, el mot “donar” ens evoca una actitud generosa, solidària, fins i tot caritativa. Els temps actuals castiguen de manera tan brutal el gruix de la massa treballadora, que el treball ha esdevingut un objectiu que, més o menys comprensiblement, justifica els mitjans. Fa poc, uns joves d’una població basca deien que permetrien il·legalitats a una empresa petroquímica si així es donava feina. Així, hem arribat a acceptar que hi ha unes persones -empresaris- que, magnànimes, “donen” feina, quan sabem que han obligat governs a fer lleis que els permetin de prendre-la amb nocturnitat i traïdoria.
Aquells de qui deim que “donen” feina, en realitat necessiten qui la faci, i aquesta dependència els mortifica més cada dia. El seu desideràtum seria poder-ne prescindir. Per això el govern del PP governa per als interessos d’aquests “donants”, i així la seva generositat els surt al preu de l’or passat per Manacor.
